Esquerra ha celebrat aquest diumenge el seu acte central de campanya a la sala d'exposicions del Palau de Congressos de Catalunya davant de 850 persones. L'acte ha comptat amb la presència dels màxims dirigents del partit i de consellers, i amb representants d'alguns dels partits que formen la coalició Europa dels Pobles-Verds.
En un moment en què la negociació del sistema de finançament segueix sense solució, Junqueras ha assegurat que Esquerra plantejarà en la propera legislatura europea que la UE fixi uns 'criteris comuns sobre quin ha de ser l'esforç fiscal que ha de fer cada territori respecte els seus estats'. 'Hi ha d'haver un màxim en l'espoli fiscal que els estats imposen als territoris que en formen part', ha dit, perquè 'és del tot inconcebible' que el land més ric de l'Alemanya, Hessen, 'contribueixi al conjunt de la república federal amb el 4,5% del seu PIB', mentre 'el País Valencià ho fa amb el 8%, Catalunya entre el 10 i l'11% i les Illes Balears, batent tots els records, amb el 14% del seu PIB'.
Davant d'això, creu que 'serà fàcil trobar a Europa sensibilitats compartides', tot denunciant que 'l'estat espanyol asfixia la nostra nació i els nostres ciutadans, les nostres empreses, els nostres treballadors, els nostres consumidors, els nostres estudiants universitaris o els nostres malalts que necessiten suport als hospitals o prestacions socials'. 'No hi podem fer front perquè l'estat espanyol ens ho impedeix'.
El candidat d'Esquerra ha dit esperar tenir un 'èxit similar' amb aquesta proposta amb el que va tenir amb la iniciativa ciutadana europea per a l'oficialitat del català. 'S'hi ha afegit la candidata del PSC, el de CiU i el d'ICV', ha remarcat.
Per la seva banda, el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha assegurat que aquest partit ha estat 'marcant l'agenda' en els últims anys, ja que postulats defensats per Esquerra, com ara el dèficit fiscal i el concert econòmic, s'han anant assumint per part de CiU, PSC o ICV. Ara, Puigcercós espera que aquest procés també es faci amb 'el dret a l'ampliació interna' de la Unió Europa, tot i que en el seu moment ho volguessin impedir el 'triangle jacobí que formen l'estat espanyol, Itàlia i França, que vol que Europa només sigui cosa d'estats'. 'Portarem a Europa el dret a decidir', ha dit.
En el míting central de campanya també ha participat el secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, que ha carregat contra el candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, a qui espera que 'algú expliqui' que 'gràcies a Esquerra no hi ha tercera hora de castellà a Catalunya'. Ridao espera que 'algun amic o conegut que porta els seus fills a l'escola pública' li expliqui.
Ridao creu que han 'sepultat' l'Espanya plural. 'La dreta espanyola només vol utilitzar Catalunya per obtenir vots' i que 'recorda el despertar falangista', ha dit, mentre que 'l'esquerra espanyola no sap on va i ha deixat de banda l'oferta que l'esquerra catalana li va fer fa uns anys' amb l'Estatut. Ara, ha dit, el 'principal objectiu' ha de ser arribar a 'ser a Europa com a estat', fet que 'implica anar construint a poc a poc estructures d'estat' i 'la nació'.
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha donat la benvinguda als assistents al míting en català, basc i gallec, tot presentant Barcelona com 'la futura capital de la república federal catalana, estat independent de la Unió Europea'. 'Aquesta és la candidatura més europeista, que compartim amb pobles amb els quals tenim tantes coses en comú, amb gent a qui agrada la cultura de masses, nacional, d'elit, popular, amb gent a qui li agrada cantar, amb gent amb qui quan ens ho proposem som capaços de xiular al mateix temps, perquè ens agrada la cultura popular', ha assegurat, en una clara referència als xiulets a l'himne espanyol que es van sentir a la final de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l'Athlètic Club de Bilbao.
A més, ha presentat Junqueras com 'l'únic candidat que porta les lletres de la UE dins del seu cognom'. El vicepresident ha remarcat la necessitat de ser presents a Europa perquè cal 'una veu que s'identifiqui amb els nostres interessos econòmics, socials, lingüístics i culturals'. 'No hi ha ningú a Europa que parli directament en nom nostre', ha advertit, en referència a l'estat espanyol. En tot cas, sí ha dit que Catalunya ha pogut tenir a Europa 'una veu que ha parlat clar i anglès, clar i alemany, clar i francès, i clar i català, quan ha pogut ser, que ha durat pocs segons'.
