La descoberta a Coll de Nargó del niu amb ous de dinosaure més gran d'Europa situa Catalunya en primera línia de la recerca paleontològica internacional

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca, han presentat avui la descoberta a Coll de Nargó (Alt Urgell) del niu amb ous de dinosaure més gran d'Europa. Els investigadors Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca del Mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i Bernat Vila, membre també d'aquest grup de recerca que està duent a terme els treballs paleontològics a la zona, han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes.

La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc durant la primera campanya d'excavació programada al jaciment de Pinyes l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU "Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell", i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions al mateix jaciment l'any 2007 va permetre valorar la importància d'aquesta posta i preparar els treballs que, durant els anys 2008 i 2009, es van dur a terme per extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

La riquesa dels jaciments de Pinyes (entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d'ous de dinosaure), i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals (estació total topogràfica, modelització 3D i tomografia computeritzada dels fòssils) han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l'Índia.

Aquesta recerca científica es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d'interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta "Terra de dinosaures" que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu Crusafont de Sabadell, pertanyent a l'Institut Català de Paleontologia.

Etiquetes