El Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya ha superat aquest dimecres el seu primer tràmit parlamentari en ser rebutjades les esmenes a la totalitat presentades pel PP i el Grup Mixt. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha remarcat durant la seva intervenció que la norma és 'ambiciosa'. 'La llei concreta l'expressió del dret a decidir per part de la ciutadania', ha recalcat. 'Un dret i un exercici', ha afegit, 'que cohesiona i enforteix' Catalunya 'com a país'.

Ausàs ha destacat que quan es parla de consultes populars s'ha de fer una distinció. Per una banda, els que 'són instruments de participació ciutadana dirigits a conèixer la posició de la ciutadania en relació a qualsevol aspecte de la vida pública, que es fa amb enquestes, fòrums, audiències públiques, participació o consultes ciutadanes'. El conseller ha destacat que aquesta modalitat 'no precisa l'autorització de l'Estat i ja es pot realitzar avui mateix'. En aquest sentit, ha ressaltat que la Llei de governs locals dedicarà a aquesta modalitat un capítol específic.

Per altra banda, ha declarat que hi ha 'els referèndums que són una modalitat de consulta popular en què es crida a participar a tot el cens electoral i en la que es garanteix els requisits formals i legals per validar la consulta'. 'Aquesta és la modalitat que es regula amb aquest marc legal, una veritable llei de referèndums de Catalunya', ha declarat Ausàs.

'En la democràcia que hem tingut fins ara el recurs a la consulta i el referèndum ha estat escàs i molts estem convençuts que una millor democràcia significa preguntar més als ciutadans i fer-ho de forma directe', ha declarat el titular de Governació.


Simó: ‘Hem de ser capaços d’anar per feina’

La portaveu d’Esquerra al Parlament, Anna Simó, que ha assumit la relatoria de la Llei de consultes, ha recordat que ‘amb aquesta llei Catalunya podrà convocar referèndums, cosa que fins que aquesta llei no entri en vigor no podrà fer’. La portaveu independentista ha afirmat també que ‘aquest projecte de llei és impecable’ i que a més, ‘donarà compliment al Pla de govern i al mandat del Parlament i desplegarà l’Estatut’.

Simó ha demanat a l’oposició que entre tots els grups ‘siguem capaços d’anar per feina, perquè és una llei molt tècnica’. Perquè aquesta llei ‘és una eina que és per ser utilitzada i fer-ho amb totes les garanties, tantes garanties i tan utilitzada com la voluntat ciutadana i de les diverses majories que es puguin conformar en aquest Parlament vulguin o desitgin’.

I finalment, ha desitjat que aquesta llei, ‘a més de dotar de maduresa democràtica el nostre sistema, també ens apropi al moment en què puguem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu’.


El projecte

La futura normativa, que desenvolupa l'article 122 de l'Estatut, estableix el règim jurídic, el procediment, l'acompliment i la convocatòria de les consultes populars per via de referèndum. La llei és d'aplicació a les consultes populars per via de referèndum que promoguin les institucions públiques i la ciutadania en l'àmbit de les competències de la Generalitat i dels ajuntaments sobre qüestions polítiques de transcendència especial per als ciutadans. La norma defineix dos àmbits de consulta: l'àmbit de Catalunya i el municipal.

Poden proposar la convocatòria d'una consulta popular sobre temes que afecten el conjunt de Catalunya el govern, una cinquena part de diputats o dos grups parlamentaris, un mínim de deu municipis que representin 500.000 habitants, i la ciutadania, sempre que hagi recollit com a mínim un 3% de signatures favorables de la població. En tots quatre processos el Parlament ha d'aprovar en ple i per majoria absoluta la petició, i és l'Estat, finalment, qui ha d'autoritzar la consulta. El resultat del referèndum és consultiu i el Govern haurà de comparèixer davant el ple per pronunciar-se en relació amb el resultat.

Les consultes populars per via de referèndum d'àmbit municipal, que ja estaven regulades per la llei de règim local i que també tenen caràcter consultiu, les pot promoure l'alcaldia, la meitat més un dels regidors del ple municipal, o un percentatge determinat de veïns segons el cens del municipi. La norma estableix un apartat dedicat a l'ús de mitjans electrònics per fer les consultes i pren en consideració el vot electrònic, pendent de regular.