El govern peruà va decretar fa un mes l'estat de setge. Els enfrontaments violents entre forces policials i comunitats indígenes que afecten la regió amazònica del Perú ja han provocat més de 30 morts. Davant d'aquesta situació, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) demana la fi de la violència i la represa del diàleg per resoldre el conflicte.
Diversos pobles indígenes de l’Amazònia peruana s’han mobilitzat en protesta per un seguit de decrets del govern peruà sobre l’ús de la terra i dels recursos naturals en territori amazònic que faciliten l’aplicació del Tractat de Lliure Comerç entre el Perú i els Estats Units. Aquests decrets permeten la privatització de les terres i les concessions per a la seva explotació a indústries transnacionals extractives d’hidrocarburs, sense tenir en compte el dret a la consulta lliure, prèvia i informada dels pobles indígenes que hi viuen, dret que el govern peruà té l’obligació de respectar com a part del conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) de Nacions Unides.
El govern peruà va decretar fa un mes, en resposta a les protestes indígenes, l’estat de setge i la militarització de la zona. El passat 5 de juny, el desallotjament per part de la Policia Nacional de grups de comunitats indígenes que tallaven la carretera d’accés a la població de Bagua va acabar amb la mort d’una trentena de persones i desenes de ferits, entre manifestants i policies, segons xifres oficials de la Defensoria del Poble del Perú.
Davant d’aquests fets tan greus, l’ACCD vol sumar-se a la crida de la presidenta del Fòrum Permanent de l’ONU per a les Qüestions Indígenes i a les demandes de la societat civil perquè s’aturi la violència i perquè el govern peruà obri un diàleg responsable amb els pobles indígenes i compleixi les seves obligacions relatives a la protecció dels drets humans, inclosos els drets dels pobles indígenes. Andreu Felip, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha explicat que cal apostar per les vies no violentes i la negociació com els únics camins de resolució efectiva del conflicte. “Aquests enfrontaments tornen a mostrar com un dels principals focus actuals de conflicte internacional la persecució i vulneració dels drets individuals i col·lectius dels pobles indígenes, sobretot en relació a la propietat i accés a les seves terres”, ha afegit. Des de l’ACCD també es qüestiona que s’anteposin els interessos econòmics i comercials per davant dels drets de les persones i els pobles. El Perú és país d’actuació preferent de la cooperació catalana i els drets dels pobles indígenes un dels àmbits principals que reben suport de l’ACCD, no només al Perú, sinó també a països veïns com l’Equador o Bolívia. Alguns dels pobles indígenes amazònics del Perú que es manifesten estan també presents a l'Amazònia equatoriana i són contrapart de l’ACCD en el programa Sasiku, a través del qual la cooperació catalana dóna suport a polítiques públiques que garanteixin el dret dels indígenes a una educació pròpia.
