El vicepresident del Govern i president de l’ACCD, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el president de Caixa Catalunya, Narcís Serra, han presentat aquest matí en un acte a l’Auditori de La Pedrera els resultats de la col·laboració en el període 2006-2007. S’han atorgat microcrèdits per valor de 5,3 milions d’euros, dels quals s’han beneficiat 18.000 famílies de nou països com l’Equador, Senegal, Marroc o Moçambic. Durant l’acte s’han presentat també les línies del nou conveni, previst pel 2008-2010, per al foment de les Microfinances a l’Àfrica Subsahariana i l’Àrea Mediterrània. Hi ha assistit el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, David Minoves, i Miquel Perdiguer, director de l’Obra Social de Caixa Catalunya.

“La cooperació és una de les polítiques de la Generalitat de Catalunya amb un índex de suport més elevat per part de la ciutadania” ha declarat el vicepresident, segons es desprèn de la darrera enquesta òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió que davant la pregunta ‘Està vostè d’acord que la Generalitat destini un 0,7% del seus recursos a l’ajut al desenvolupament dels països pobres en un context de crisi econòmica mundial?’ el 80,4% dels catalans van respondre afirmativament, enfront un 17% que s’hi va oposar. “Un mandat que fa que Catalunya exerceixi les seves responsabilitats d’ajuda al desenvolupament a nivell mundial, en la lluita contra les desigualtats, la pobresa i a favor del creixement humà”.

La cooperació catalana basa les seves apostes de treball en la generació de capacitats als països del Sud; la promoció de lideratges autòctons capaços de generar processos de desenvolupament sorgits de la pròpia societat; i l’esforç per combatre les estructures que fomenten una distribució desigual dels recursos i del poder. Per aquest motiu i, d’acord amb el Pla Director de Cooperació aprovat per unanimitat al Parlament de Catalunya per tots els grups parlamentaris, la cooperació catalana impulsa iniciatives dirigides a:

- la diversificació i la millora de les alternatives de generació d’ingressos de les persones, amb especial èmfasi en les dones, amb una especial atenció en els agents que busquen objectius socials, per enfortir, d’aquesta manera, el teixit econòmic i empresarial

- la millora en l’accés al crèdit, a la innovació tecnològica adaptada a l’entorn i a altres recursos de suport i de promoció de la producció i el comerç

- el desenvolupament de polítiques públiques de promoció econòmica orientades a impulsar i acompanyar les micro, petites i mitjanes empreses

El vicepresident ha volgut agrair a la Fundació Caixa Catalunya (abans Fundació Un Sol Món) “haver-se convertit en company de viatge i el company de projectes ideal per desenvolupar aquests objectius mitjançant instruments innovadors i donant suport a la constitució d’aquesta cartera de microcrèdits” que ha permès la relació de sengles convenis de col·laboració per impulsar “projectes de caràcter econòmic i productiu adreçats als col·lectius més vulnerables dels països empobrits, sobretot les dones, dels països que la cooperació catalana determina com a prioritaris, és a dir, Marroc, Senegal o Moçambic, entre d’altres”.


Política innovadora en matèria de cooperació

En un context de crisi econòmica, una de les conseqüències més greus és la restricció del crèdit, sobretot per a empreses i famílies. Una restricció que afecta i paralitza, doncs, més greument les economies en vies de desenvolupament: “aquesta circumstància és a la que volem donar resposta a través del mecanisme dels microcrèdits, que consisteix en oportunitat a canvi responsabilitats. Aquest és el pacte” ha explicat el vicepresident i president de l’ACCD, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha insistit que “la innovació s’ha d’aplicar també en les polítiques de cooperació”.

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament treballa amb l’objectiu que els microcrèdits i les microfinances siguin un instrument vàlid de cooperació al desnvolupament, ja que l’efectivitat per lluitar contra la pobresa i afavorir el creixement de petites comunitats. Un creixement econòmic que incorpora el respecte als drets humans, a l’equitat de gènere, a les llibertat, l’accés a l’educació i a la salut perquè, en paraules del director de l’ACCD, David Minoves, “serveixin per reduir discriminacions i afavorir la participació de la dona en l’economia i evitar un efecte de feminització de la pobresa”.

En nom de la Generalitat de Catalunya, el vicepresident del Govern ha volgut agrair “la bona feina de la Fundació Caixa Catalunya per dur a terme la política dels microcrèdits en una cooperació al desenvolupament inclusiva, transformadora i apoderadora dels col·lectius més necessitats”. Cal recordar que la col·laboració entre l’ACCD i l’obra social de Caixa Catalunya ha estat pionera i situa Catalunya “en la primera línia de foc de les microfinances a nivell mundial amb aquesta aliança”, tal com ha manifestat David Minoves.


Pioners de les microfinances

Caixa Catalunya ha estat l’entitat financera pionera a l’estat espanyol en les microfinances internacionals, que impulsa a països d’Amèrica Llatina, d’Àfrica, de l’Àrea del Mediterrani i de Sud Amèrica. El primer conveni amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament es va signar el 2005, en el marc de l’Any Internacional del Microcrèdit, que ha permès la inversió d’1.5 milions d’euros a 12 institucions microfinanceres de Senegal, Marroc, Moçambic i Palestina, entre el 2006 i el 2008. Al seu torn, en els nou anys que fa que Caixa Catalunya desenvolupa el seu programa de Microfinances Internacional ha beneficiat directament més de 17.000 famílies de nou països: Equador (25%), Senegal (21,3%), Marroc (18,7%), Colòmbia (14,8%), Moçambic (8,1%), Perú (5,5%), El Salvador (4,2%), Palestina (1,9%) i Paraguai (0,5%).

Del total de beneficiaris, el 58% són dones. D’aquesta manera, el programa estableix com un dels seus principals objectius beneficiar un dels col·lectius més desafavorits i amb més manca d’oportunitats d’aquests països que, sobretot en el món rural, són la base del procés d’alimentació i contribueixen de manera determinant als sistemes de producció, transformació i cohesió social.