El dèficit fiscal a Catalunya es va situar l’any 2005 en els 18.595 milions d’euros, 2.622 euros per habitant. Aquest és un dels resultats als quals ha arribat l’estudi elaborat per un grup d’experts de la Fundació Josep Irla, sobre les balances fiscals en el conjunt de les comunitats autònomes per al període 1995-2005.
L'estudi, que ha estat presentat avui pel candidat d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, i el secretari general d’Esquerra, Joan Puigcercós, posa de manifest com el dèficit fiscal a Catalunya ha augmentat considerablement en l'última dècada, multiplicant-se per 2,24 en aquest període i el dèficit fiscal per habitant, per 1,93, i com en relativitzar el dèficit fiscal amb el PIB de l’economia catalana de cadascun dels anys considerats, s’observa que ha passat del 6,8% del PIB l’any 1995 al 10,2% del PIB l’any 2005.
Amb aquestes dades damunt la taula, Puigcercós ha afirmat que el dèficit fiscal de Catalunya és la seva 'principal limitació', perquè 'frena el seu creixement i benestar' i Ridao ha reclamat un model més 'just i equitatiu' per a Catalunya que acabi amb aquest dèficit 'sagnant'. El candidat independentista també ha criticat que Catalunya sigui la quarta comunitat autònoma en PIB i en canvi passi a la vuitena posició en poder adquisitiu, com mostra l’estudi, i ha apostat per unes ‘negociacions i valoracions ajustades als serveis que presta Catalunya’ i per la reducció d’un terç del déficit fiscal, ‘del 10,2 per cent al sert per cent del PIB a la propera legislatura, per tendir gradualment, amb aquestes mesures, al model de concert econòmic’.
L’estudi situa Catalunya, Madrid, les Illes Balears, el País Valencià i el País Basc com les comunitats autònomes amb un déficit fiscal més elevat. En contraposició les comunitats autònomes amb un elevat superàvit fiscal són Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Canàries, Astúries, Extremadura i Castella-la Manxa. A mode d’exemple, el superàvit fical de Castella i Lleó coincideix amb el dèficit fiscal per habitant a Catalunya.
El secretari general d’Esquerra considera que la fundació 'ha fet allò que hauria d'haver fet l'estat, però que es nega reiteradament a fer', i ha reivindicat el dret a saber 'què se'n fa dels nostres recursos que van i no tornen'.
