A l’espera de l’anàlisi de les xifres del Consell de Política Fiscal i Financera, el model, la LOFCA i en definitiva de com queda la lletra petita, el president d’Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses, Joan Lladó, ha afirmat que “les aspiracions de les Illes Balears no s’han vist assolides i així ho demostra el fet de no haver arribat ni a la part baixa de la forquilla que va establir la plataforma cívica, que era d’entre 500 i 700 milions”. Segons ha apuntat Lladó, “les Illes Balears parteixen de molt endarrere i si el sistema de finançament ens situa com a màxim, i havent de fer molts equilibris que encara estan per veure, a la mitjana estatal, Esquerra considera que és insuficient”.

Segons Esquerra, les Illes Balears haurien d’estar, com a mínim, a la mitjana, i no com a màxim. Si el Principat de Catalunya, amb les xifres aproximades, arriba a eixugar una tercera part del seu dèficit fiscal, amb 3.855 milions (el que va demanar la Cambra de Comerç de Barcelona), les Illes Balears, amb el supòsit que siguin 400, només eixugaria entre una sisena i una vuitena part del seu dèficit.

Lladó ha valorat positivament “la importància de la presència forta d’Esquerra al govern del Principat, ja que la negociació bilateral ha existit i a més s’han assolit els objectius marcats per sindicats, patronal i cambra de comerç”. En el cas de les Illes, no es té en consideració el dèficit històric i tampoc la insularitat, ja que encara no s’ha començat a negociar el règim especial, sinó perquè en aquesta etapa tampoc es té previst. Per Lladó, “la insularitat ja justifica en si que les Illes Balears superin l’estadi de ser una comunitat de règim comú i es situïn amb un Regim especial com Navarra o el País Basc”. En aquest sentit, el president d’Esquerra a les Illes ha afirmat que “l’objectiu a plantejar, si el finançament de les Illes Balears es torna a tancar en fals, haurà de ser aquest, el concert econòmic”.