La presència de les connexions a Internet a les llars catalanes i l’ús de la xarxa per part dels ciutadans es va afermar durant l’any 2008, segon l'Enquesta TIC-Llars 2008 de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i l'Institut d'Estadística de Catalunya. Aquest informe s'elabora a partir de 3.000 entrevistes a ciutadans d'entre 16 i 74 anys, i ha estat presentat avui pel Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, acompanyat del director general de la Societat de la Informació, Josuè Sallent, en un acte que ha tingut lloc a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, a Barcelona.

A Catalunya durant el 2008 la presència de connexions a Internet va pujar de gairebé 9 punts i l’ús en els tres mesos anteriors al moment de la realització de l’enquesta TIC-Llars ho va fer en 8 punts. Aquesta acceleració va facilitar retallar distàncies amb la Unió Europea i va permetre que l’any passat 6 de cada 10 catalans s’hagués connectat (64%), situant-se a només dos punts de la mitjana de la UE-15.

Pel que fa a la banda ampla, el 52,5% de les llars catalanes, mig punt per sobre de la mitjana UE-15, tenen aquest tipus de connexió, és a dir gairebé nou de cada deu amb accés a Internet.

En relació a l’equipament TIC a les llars catalanes l'existència d'ordinadors i connexions a Internet era l'any 2008 del 71% i 60% respectivament, mentre la mitjana UE-15 es situava en el 72% i el 64%, i Catalunya superava la mitjana UE-25 en ordinadors (70%) i fregava la de connexions a Internet (62%). L'acceleració d'aquests índexs a Catalunya s'ha registrat especialment a 2007 i 2008, quan la pujada ha estat de sis i nou punts. Pel que fa a la banda ampla, el 53% de les llars catalanes, un punt per sobre de la mitjana UE-15, tenen aquest tipus de connexió, és a dir gairebé nou de cada deu amb accés a Internet.

Tot i així les dades encara remarquen que els catalans utilitzen molt menys Internet per a comprar que els seus conciutadans europeus. Si bé és cert que un 29% dels catalans han comprat alguna vegada per Internet, quan es pregunta si ho varen fer en els tres mesos anteriors al moment de fer l’enquesta el diferencial amb la mitjana europea UE-15 és evident, un 16% contra un 29%.

I és que segons l'enquesta segueix existint una desconfiança molt evident envers la seguretat a l'hora de comprar per Internet amb targeta. El percentatge sumat dels que consideren que pagar amb targeta a un restaurant és molt o força segur supera el 70%, mentre que fer-ho per Internet baixa al 43%. Per contra els que utilitzen aquests sistema de pagament per Internet mostren un grau elevat de satisfacció en les transaccions, sempre (68%) o gairebé sempre (25%). És a dir, sumant ambdós percentatges, nou de cada deu usuaris es mostra satisfet.

Entre altres fets que ressalten de l'enquesta hi ha la penetració evident de la web 2.0, ja que un 83,5% dels usuaris d'Internet han accedit en els darrers tres mesos a serveis i aplicacions d'aquest tipus, només per darrera de l'ús del correu electrònic.


La fractura digital

La percepció que Internet no és necessària a les seves vides és la primera causa (citada en un 90% dels casos) entre els que asseguren no haver-se connectat mai, seguit de la manca de coneixements. Tot i que el preu no es cita com a primer fre a l'hora d'accedir a Internet, l'abaratiment dels preus de connexió o l'oferta de formació gratuïta, que de fet ja es dóna mitjançant els Punt TIC, s'apunten com les dues principals mesures que ajudarien a fomentar-ne l'ús.

La variable de sexe, edat i lloc de residència marca, certament, un seguit de diferències entre els ciutadans en relació a la no utilització d'ordinador i Internet. Les dones, per exemple, al·leguen més un desconeixement sobre la utilitat real de l'ordinador, mentre que els homes citen la manca d'interès. I respecte d'Internet homes i dones apel·len a la manca de coneixements, mentre que en segon lloc les dones apunten la manca de temps i els homes la dificultat per entendre aquest sistema. Més aviat les dones però també els homes entenen que la principal mesura que els podria empènyer a accedir-hi seria l'existència de punts d'accés públic i de franc.

Des de l'òptica de l'edat, és a partir dels 55 anys, en el cas de l'ordinador, i dels 65 anys si es tracta d'Internet, quan es detecta la major manca d'interès o desconeixement sobre la seva utilitat. També es registra una relació inversament proporcional en les dades sobre utilització d'Internet en els tres mesos anteriors a la realització de l'enquesta des del punt de vista de l'edat. A més edat, doncs, menys ús. Així, nou de cada deu joves d'entre 16 i 24 anys s'hi havien connectat, mentre que només dos de cada deu majors de 65 anys ho havien fet. El punt d'inflexió es dóna a partir dels 45 anys.

L'ús d'aplicacions i serveis web 2.0 és, sobretot, un fenomen eminentment jove (16-24 anys) amb un 97%. En aquesta franja d'edat la diferència d'usos 2.0 és quaranta punts superior als de 55-64 anys (57%). Una diferència que arriba als seixanta punts de diferència quan parlem de l'ús de missatgeria instantània. Aquesta diferència de gairebé quaranta punts també es dóna entre la franja 25-34 anys (50%) i la de 65-74 (11%) a l'hora de fer compres per Internet.

Si s'hagués d'establir un perfil de la persona que no accedeix a l'ordinador i Internet, doncs, seria el d'una dona major de 55 anys que viu a les Terres de l'Ebre o a l'Alt Pirineu i l'Aran i diu no tenir temps, desconèixer la seva utilitat o no disposar dels coneixements mínims.