Ahir es van celebrar, al Palau de Lloctinent de la ciutat de Barcelona, les "Jornades sobre cooperació al desenvolupament a l'Àfrica i per a l'Àfrica al segle XXI. Nous paradigmes", que van comptar amb la presència d’Aminata Traoré, exministra de Cultura de Mali i una de les principals impulsores del Fòrum Social Mundial (FSM) a l'Àfrica. Traoré va obrir les sessions amb una conferència inaugural de tall profundament crític amb el sistema neoliberal i la subjugació a la qual aquest sotmet el continent africà, i va reivindicar el dret de l’Àfrica a definir el seu propi paradigma de desenvolupament.
Víctor Terradellas, president d'lCATmon, Francesc de Dalmases, president d'IGMAN Acció Solidària i David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària van ser els encarregats de presentar unes jornades que tenien com a objectiu fonamental abordar la situació de la cooperació al desenvolupament a l'Àfrica i posar de relleu la necessitat d'explorar nous paradigmes.
Les intervencions van organitzar-se en quatre taules rodones, centrades en "L'ajuda oficial al desenvolupament en la nova geopolítica africana", "L'Àfrica i els mitjans de comunicació: mirades obertes, mirades perverses", "L'Àfrica i els nous catalans" i "Les ONGD, desenvolupen Àfrica o s'hi desenvolupen?".
En la seva intervenció introductòria, Minoves va destacar el fet que la cooperació catalana sempre ha considerat el continent africà com a regió prioritària per a la seva acció i l'Àfrica subsahariana com una de les zones preferents d'intervenció. En aquest sentit, va apuntar: "Pensem que el treball regional amb l’Àfrica Occidental permet acompanyar processos de desenvolupament de col·lectius i pobles que tot i no pertànyer a un mateix estat, comparteixen una realitat lingüística, cultural i, de vegades, sociopolítica. Complementàriament, la realitat d’aquesta regió ve caracteritzada per una agenda comuna de desenvolupament en termes de defensa i exigibilitat dels drets, entre els que destaquen els de les dones i els vinculats a la sobirania alimentària, i els que deriven dels desafiaments globals amb efectes regionals específics, com són el fenomen migratori o el canvi climàtic".
