El diputat d’Esquerra Carmel Mòdol ha defensat l’esmena a la totalitat a la reforma de les lleis audiovisuals catalanes i ha demanat que ‘es retorni la Llei al Govern per tal que es pugui parlar amb tranquil·litat i retornar a un consens que va costar molt d’assolir i que mai s’hauria d’haver trencat’.
La Llei seguirà endavant la seva tramitació gràcies a l’abstenció del PP, i per aquest motiu Mòdol ha dit al Govern que ‘guanyant aquesta votació hi perden, i hi perden perquè la guanyen de la mà d’aquells que van votar en el seu dia en contra de la Llei per catalana, amb els qui impedeixren que TV3 arribi al País Valencià, en definitiva d’aquells als qui els fa nosa una Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals forta i eficient’.
Mòdol ha dit que ‘amb aquest debat i la proposta de contrareforma del Govern hi ha hagut un trencament de la continuïtat institucional, de l’acord del 2007, que va significar la Llei assolida per consens’. ‘Un consens –ha dit Mòdol– que va costar molt d’assolir, ja que CiU va forçar fins el darrer moment la composició de 12 membres al Consell quan es partia de xifres de 7 o de 9’. Mòdol assegura que ‘ara es pretenen reformes cosmètiques amb l’excusa de l’austeritat, l’aprimament i l’agilitat, quan el que s’amaga al darrere és una voluntat d’instrumentalització i de governamentalització del que ha estat una estructura modèlica’.
Segons el diputat d’Esquerra, ‘el que està quedant clar és que un model que s’havia previst per a 6 anys per tal que no fos sotmès a les derives dels canvis de Govern, ara, 4 anys després, amb un resultat electoral concret, es posa en qüestió allò que havia estat fruit del consens cometent en certa manera una mena de frau de Llei’.
Mòdol ha assegurat que ‘a Esquerra estem oberts a parlar i encara que no s’ha produït el que hauria estat una bona notícia, la retirada, encara estem a temps d’evitar que es trenqui el consens que ha d’imperar en tot allò referent als mitjans audiovisuals públics’.
Mòdol ha expressat la seva ‘preocupació per l’agenda oculta de la reforma, que és l’aprimament de la capacitat de competència i de producció de la Corporació. Un aprimament que la convertiria en una empresa de comunicació amb menys capacitat d’incidència, menys qualitat, i amb un servei públic de comunicació i entreteniment empobrit i molt allunyat dels estàndards de qualitat actuals’.


