Ahir va faltar a València, a l'edat de 93 anys, l'insigne mestre republicà, pedagog i catedràtic de Filosofia Gonzalo Anaya i Santos. Nascut a Burgos l'any 1914, va ser mestre durant la segona república. Degut a la seua vinculació sindical —va col·laborar amb la UGT— rebé una sanció de la Comissió Depuradora franquista i va ser confinat a Cañizar de Amaya (Burgos), on visqué fins al 1942. L'any 1953 va guanyar la càtedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de Santiago de Compostel·la. Posteriorment es va diplomar en Psicologia i Psicotècnia per la Universitat de Madrid i en 1967 es va doctorar en Filosofia per aquesta mateixa universitat. Així mateix, va ser professor emèrit de la Universitat de València des de 1985 fins al 2002, entitat que li va atorgar la seua Medalla d'Or en reconeixement a les seues aportacions pedagògiques i reflexions sobre l'ensenyament, sempre lligades al compromís amb la ciutadania, amb la racionalitat front a la superstició i a l'emancipació humana. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Argent al Mèrit al Treball. Un IES de Xirivella duu el seu nom.

Anaya era militant d'Esquerra des de 2003, únic partit al qual va estar afiliat en la seua vida d'acord amb les seues sòlides conviccions republicanes i esquerranes. Va encapçalar la candidatura per València d'Esquerra al Senat en les passades eleccions generals de 2008 i en les anteriors de 2004. Agustí Cerdà, president d'Esquerra-PV, ha comentat que "se n'ha anat un home bo, un home que creia fermament en l'educació com a font de llibertat de les persones i que defensava aferrissadament l'escola pública i la laïcitat. Anaya ha sigut un exemple de savi a l'antiga usança, un home savi que posà tot el seu coneixement i el seu cabal intel·lectual al servei de l'educació de les classes desafavorides i que plantà cara als qui pretenen inculcar dogmes i qüestions de fe en l'ensenyament públic. Per al nostre partit ha estat un honor compartir tantes estones i xerrades amb el mestre Gonzalo Anaya i haver après tant d'ell".