La diputada d'Esquerra Republicana Montserrat Fornells, durant la seva intervenció d'avui al Parlament / Marc Puig
La diputada d'Esquerra Republicana Montserrat Fornells, durant la seva intervenció d'avui al Parlament / Marc Puig

A Catalunya es malbaraten 262.471 tones d'aliments a l'any. La nova llei prioritza la prevenció d'aquesta problemàtica en l’origen, la producció primària al camp

El Parlament ha aprovat per unanimitat la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que és pionera a Europa perquè prioritza la prevenció d’aquesta problemàtica en l’origen —la producció primària al camp— i que ajudarà a assolir els objectius de desenvolupament sostenible de fam zero i de producció i consum responsables.

A diferència de la francesa o la italiana, la llei catalana introdueix el concepte de pèrdues alimentàries per a tots aquells aliments que es perden durant la producció primària i incideix molt més en la prevenció en aquesta etapa inicial, tot i que també ho fa al llarg de tota la cadena alimentària, fins a arribar al consumidor final.

La diputada republicana Montserrat Fornells ha alertat que entre un 25 i un 30% dels aliments que es produeixen acaben a les escombraries, segons Nacions Unides. El 2010, a Catalunya, el malbaratament alimentari va ser de 262.471 tones, i la petjada ecològica que això suposa equival a emetre 520.723 tones de gasos d’efecte hivernacle, les que produïrien 20.300 automòbils durant tota la seva vida útil.

“Avui és un dia per sentir-nos orgullosos, perquè aprovarem una llei pionera i farem un pas endavant per regular la problemàtica del malbaratament alimentari”, ha dit Fornells, que ha posat en valor el treball del departament d’Agricultura i la seva coordinació amb els altres departaments, entitats socials i el sector agroalimentari per treballar aquesta llei.

La llei també imposa una sèrie d’obligacions a tots els agents de la cadena alimentària, amb les seves sancions corresponents. Així, obliga les empreses, entitats i organitzacions distribuïdores d’aliments a adoptar un pla de prevenció i a aplicar una jerarquia en el destí dels excedents: la prioritat és destinar-los a l’alimentació humana; si això no és possible, a l’alimentació animal; i, si tampoc ho és, a compostatge o altres usos tècnics.

L’Administració pública, per la seva banda, haurà d’incorporar clàusules per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris als contractes públics; i el Govern, elaborar un pla estratègic de prevenció. El sector de la restauració i l’hosteleria, per últim, haurà de facilitar al consumidor que es pugui endur, sense cost addicional, els aliments que no hagi consumit i informar d’aquesta possibilitat a la carta. Els envasos per al trasllat hauran de ser aptes per a l’ús alimentari, reutilitzables o fàcilment reciclables.