El grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona ha fet servir durant aquests dos anys el seu paper de força determinant i decisiva a través d’un model d’oposició constructiva, fet que es constata a través de les prop de 150 propostes d’Esquerra que s’han aprovat en aquests dos anys de govern.

Això no obstant, avui Jordi Portabella ha marcat distàncies amb l’actual equip de govern en assegurar que “diferim en el model de ciutat a través de les diferents propostes d’urbanisme que han presentat fins ara i amb les quals ens hem plantat així com també en l’estructura de ciutat que s’està dibuixant a través del model de descentralització dels districtes”. En el primer aspecte Portabella ha posat com exemple més recent el finançament de la Sagrera, “una operació de 900 milions d’euros que ningú firma però que s’anuncia públicament com un gran acord entre administracions”. Aquest gest, per Portabella torna a ser un gest de menysteniment del pes institucional de la ciutat, “el testament verbal és un model medieval, impropi del segle XXI. No es pot deixar penjat un acord verbal a només dos anys de les eleccions a totes les administracions de l’Estat”. Es tracta d’altra banda d’un tipus de finançament basat en el model de les plusvàlues que ha quedat superat de llarg. Com a mostra, ha citat l’exemple de la proposta aprovada d’Esquerra dels dos primers ecobarris a la ciutat que es basen únicament en criteris de sostenibilitat.

En l’aspecte territorial, Portabella ha recordat que “estem a favor de la descentralització del territori però la proposta del govern és insòlita perquè pretén designar els 64 tècnics de barri sense atorgar-los prèviament les competències”. Aquesta és, en paraules de Portabella “una operació que augmenta la plantilla sense pensar en les funcions que hauran de desenvolupar”.

Portabella ha continuat la llista de greuges en allò que afecta a les relacions entre les institucions i en relació a la participació ciutadana. “El govern confon informació amb participació”. A diferència del govern municipal, Esquerra creu en una participació real tal com demostra el fet d’haver presentat la Consulta Ciutadana per a la Diagonal de Barcelona. El Govern, en canvi, “aposta per una participació que emmascara a través de campanyes d’informació”.

Portabella creu que el govern actua amb poca fermesa en les negociacions amb l’Estat i que massa sovint Barcelona mostra debilitat enlloc de posar en valor la seva quota d’autogovern. En aquest sentit “l’Ajuntament és una institució més complaent en relació a d’altres institucions que defensora dels seus drets”.

Aquest era un dels objectius marcats en no reeditar el tripatit; significar el nostre desacord en aquells aspectes que es refereixen al model de ciutat (principal motiu pel qual no vam voler entrar a formar govern) sense obstaculitzar l’obligació de governar que té un govern elegit democràticament.

En aquests dos anys, Esquerra ha votat a favor en allò que hem estat d’acord i en contra en allò que creiem difereix del nostre model. “No hem actuat ni per tàctica ni per estratègia sinó per ideologia”. Defugint de la cultura del No per sistema de CiU i PP i sempre ha votat a favor d’aquelles mesures que hem cregut positives per la ciutat i ens hem plantat en aquells aspectes en què pensem que el govern municipal estava errat. En un moment de crisi, Esquerra ha enfocat la seva acció política en presentar mesures per pal·liar els efectes de la situació econòmica actual.

En la valoració d’aquests dos anys, Portabella ha marcat com a mancances de l’actual govern la poca consistència de les actuacions de govern “les coses son menys tangibles ara” i ha reconegut que troba a faltar “que el govern assumeixi responsabilitats per fer de Barcelona una ciutat competitiva a partir de les pròpies oportunitats”.

En relació a la política de pactes entre govern i uns grups o altres de l’oposició en segons quins temes Portabella critica “l’acció de govern per insuficient, per poc coherent i per manca de sentit estratègic”. Pactar amb un o altre obeeix a un desori, “això és un festival protagonitzat per un govern que prefereix tancar propostes amb qui sigui i al preu que sigui la qual cosa acaba revertint amb falta de coherència i de denominador comú”. La tàctica –ha dit– acaba malmetent l’estratègia. Portabella ha mostrat preocupació “per la distorsió de la idea final de model del govern PSC-ICV que genera pactar avui amb el PP demà amb Esquerra”. Segons Portabella “finalment el govern està fent propostes a base de perdigonades en estat pur que no condueixen a cap lloc ni van a cap direcció”. Un govern que Portabella ha qualificat de “desorientat” on “no tot està malament òbviament però manca estratègia i unitat, i on hi sobren franctiradors i falta que la música soni amb harmonia”.

De cara al futur i als dos propers anys que queden de legislatura Portabella ha insistit que l’actuació d’Esquerra no es basarà “ni en el suport gratuït ni en la discrepància tàctica; aspirem a que la gent sàpiga la ciutat que defensem a través de les nostres propostes”, motiu pel qual ha demanat de passada que es respecti la paternitat de les propostes i que determinats grups municipals deixin d’atribuir-se sistemàticament propostes d’Esquerra com a seves, referint-se especialment a ICV i a CiU. Ha utilitzat l’expressió “coge el dinero y corre” per il·lustrar alguns fets inaudits que es produeixen en haver aprovat propostes d’Esquerra que els grups s’afanyen, minuts després, a publicitar com a seves.

En definitiva “No ens preocupa coincidir molt o poc amb el govern sinó que les nostres propostes surtin i que aquestes responguin a un model de ciutat determinat”. Per Portabella “la felicitat màxima seria que la gent arribés a entendre el perquè de les nostres propostes”.