La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada pel secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, ha presentat aquest matí el document final del Pacte Nacional per a la Immigració, un dels quatre grans acords estratègics que promou el Govern d’Entesa durant aquesta legislatura. La signatura amb les forces polítiques catalanes, agents socials i entitats implicades tindrà lloc demà divendres 19 de desembre al migdia al Palau de la Generalitat en un acte institucional presidit per José Montilla.
Capdevila ha celebrat la consecució d’aquest Pacte que, segons ha dit, “representa un salt qualitatiu i quantitatiu en el compromís amb les polítiques d’immigració a Catalunya, ja que inclou una anàlisi consensuada sobre les fortes transformacions viscudes, acorda el conjunt de reptes a afrontar i les actuacions a emprendre per garantir una bona convivència, una major cohesió social i una igualtat d’oportunitats per a totes les persones”.
El Pacte Nacional per a la Immigració respon directament a les tres demandes principals que planteja la ciutadania davant el repte de la immigració. En aquest sentit, Capdevila ha afirmat que “la gent ens demana tres coses: que governem els fluxos migratoris, no competir pels serveis públics i viure en una societat diversa, no en una diversitat de societats. I el Pacte ho respon amb tres eixos: gestió dels fluxos migratoris i accés al mercat de treball, adaptació dels serveis públics a una societat diversa i integració en una cultura pública comuna”.
Per a la gestió dels fluxos migratoris i l’accés al mercat de treball, el Pacte proposa prioritzar la contractació de les persones en edat de treballar que ja estan a Catalunya, amb formació per facilitar la seva mobilitat laboral i augmentar la taxa d’activitat de les dones, els joves i molt especialment de les persones que han vingut per reagrupament familiar. Alhora, proposa millores en la gestió de les entrades i sortides de la mà d’obra d’origen estranger i la lluita contra l’economia submergida. També aposta per una gestió dels fluxos migratoris responsable i coordinada amb els països d’origen.
Per a l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa, el document proposa crear un servei universal de primera acollida; dimensionar els serveis públics i garantir-ne l’accés a totes les persones; així com reforçar la transversalitat i la coordinació entre institucions. Precisament, la consellera Capdevila ha destacat que una de les principals aportacions d’aquest acord estratègic passa per reforçar els recursos en àmbits com els Serveis Socials, la Sanitat o l’Educació, de forma proporcional a l’augment de població. Un increment demogràfic que no s’ha vist compensat per una millora en el sistema de finançament autonòmic que permeti adaptar els serveis a la realitat.
Alhora, el Pacte proposa fomentar la integració en una cultura pública comuna, entenent la integració com un procés bidireccional i continu. Entenent la cultura pública comuna com “l’espai compartit de comunicació, de convivència, reconeixement i participació per tal que la nació catalana continuï sent el referent amb el qual es compromet tota la població que hi viu i treballa“.
Segons el document final del Pacte, garantir la cohesió social i assegurar que el projecte comú, que és Catalunya, sigui compartit per tothom requereix de cinc idees clau: la participació de totes les persones i la lluita contra la formació de mecanismes de segregació; l’ús del català com a llengua comuna; l’equilibri entre la laïcitat i la pluralitat religiosa; la incorporació de la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones; i el reforç de les polítiques adreçades a la infància, la joventut, la gent gran i les famílies.
El Pacte Nacional per a la Immigració també planteja l’accés al dret a vot per a les persones immigrades a través de dues vies. En primer lloc a les eleccions municipals a través de la residència permanent. Capdevila ha assegurat que “volem que aquestes persones compleixin tots els seus deures i els ho podem demanar amb més coherència i més legitimitat si aquestes persones, que legalment poden viure entre nosaltres, a més a més de complir les lleis també les poden fer”. En aquest sentit, la consellera ha manifestat que “s’ha parlat molt del dret a vot. S’ha dit que això és el més difícil. És veritat. Però l’accés a la nacionalitat és una simple reforma d’un petit apartat d’una llei. Volem que totes les persones estiguin subjectes als mateixos deures, i també als mateixos drets”.
