Puigcercós: 'No és una qüestió identitària, és un debat de caràcter universal acabar amb la tortura, l'acarnissament i la mort com a espectacle'

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha defensat avui la necessitat d'admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular per pal·liar la llacuna de la Llei de protecció dels animals que ha permès continuar fent curses de braus amb tortura i mort de l'animal i ha puntualitzat que ‘avui no s'ha decidit sobre l'abolició de les curses de braus, sinó sobre si volem que aquest Parlament pugui o no debatre sobre aquesta qüestió, tal com sol·liciten milers de ciutadans'. Durant la seva intervenció al Parlament de Catalunya, Puigcercós ha recordat que Esquerra ja va presentar una iniciativa legislativa similar a finals de la legislatura passada i va impulsar la declaració de Barcelona com a ciutat antitaurina, de manera que el posicionament d'Esquerra sobre aquesta qüestió no era cap incògnita.

El president d'Esquerra ha deixat clar que ‘no és una qüestió identitària, és un debat de caràcter universal acabar amb la tortura, l'acarnissament i la mort com a espectacle'. Puigcercós ha explicat que d'abolicionistes n'hi ha a tot el món i ‘el què em pregunto és si aquest debat es pot portar a les Corts'. El líder independentista també ha manifestat sentir-se orgullós perquè ‘estem portant el debat de manera civilitzada i tranquil·la, però reitero que no és un tema identitari, sinó universal'. Ha afirmat, en aquest sentit, que ‘és irrellevant voler plantejar aquest debat com un conflicte entre Catalunya i Espanya, perquè a Catalunya hi ha hagut tradició taurina des de fa molts anys'.

Davant les preguntes de si les curses de braus són cultura, art o tradició, Joan Puigcercós ha afirmat que ‘la cultura és el coneixement científic que ho defineix com a patiment, maltractar cruelment a un animal fins a la mort no pot ser definit de cap manera com a art i, quan entren en conflicte la tradició i la raó, una societat avançada no pot tenir cap dubte'. El president d'Esquerra ha defensat que el progrés d'una societat es mesura en bona part pel seu ordenament jurídic, no tant per la conducta dels seus ciutadans, sinó per allò que preveu l'ordenament jurídic per a determinades conductes i s'ha felicitat perquè la cambra hagi aprovat tirar endavant un debat que afavoreixi ‘un ordenament jurídic a l'alçada de les expectatives del segle XXI'.