David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat, va participar ahir dilluns al vespre en la concentració contra la violència a les dones que va organitzar el col·lectiu Dones x Dones a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i en la qual es va denunciar el recent assassinat de l’activista txetxena pels drets humans i de les dones, Natalia Estemírova.
Estemírova era representant a Grozni, la capital txetxena, de l'ONG Memorial, una entitat russa de defensa dels drets humans. Era una persona molt crítica amb el règim del president txetxè Ramzan Kadírov, a qui denunciava sovint per tortures i segrestos i altres abusos comesos contra la població civil. L’activista, que havia treballat amb la periodista també assassinada Anna Politkòvskaia, era també assessora del Defensor del Poble txetxè i membre de la comissió de control social de les institucions penitenciàries.
“Jo em declaro obertament pacifista –deia Estemírova– perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres”. I com a gran defensora de les dones, en parlava com a heroïnes, com a supervivents perquè “el seu paper és i ha estat indispensable”. L’activista acostumava a dir que el pes de la guerra ha recaigut sempre sobre les dones, que les dones són les que denuncien els segrestos, els crims i la violència del govern rus i del seu propi país, les qui han hagut d’assumir les responsabilitats de la família.
Però tot i que “és ben cert que les dones tenim una oportunitat important per a la pau i el futur de Txetxènia" – deia, “queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències”.
David Minoves ha explicat que, des de l’ACCD i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat, "condemnem aquest assassinat i demanem una investigació perquè s’aclareixin els fets. No podem acceptar que es continuïn segrestant i assassinant persones que denuncien atemptats contra els drets humans. Això no pot quedar impune”. De fet, s’ha dut a terme una recollida d’adhesions per enviar una carta a l’ambaixador rus demanant que s’investigui el tema a la qual Esquerra s’hi ha adherit. Cal tenir en compte que, segons l’agència informativa Kavkaz Uzel, ja són 35 les persones segrestades durant el primer semestre d’aquest 2009 i que l’any passat la xifra va arribar a les 42.
Minoves va conèixer personalment Estemírova l’any 2004 en el transcurs d’una reunió a Barcelona on va poder assabentar-se de primera mà del paper de les dones en el conflicte txetxè. De fet, de la trobada en va sorgir una col·laboració a través del projecte “Els teus drets i la pau estan a les teves mans” dut a terme per l’entitat “Dones x dones” i la pròpia Memorial (com a contrapart local), i que va tenir el suport de l’ACCD.
