El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha denunciat novament els incompliments sistemàtics de Zapatero amb el finançament, durant el debat per aixecar el veto dels pressupostos que Esquerra va presentar al Senat i per l’aprovació dels PGE. Ridao ha recordat que aquest és un ‘veto català’ davant els ‘reiterats incompliments del Govern espanyol en matèria de finançament’. ‘El Govern espanyol hauria de reflexionar, canviar d’actitud i posar-se del costat del Govern de la Generalitat però lluny de recapacitar, no només segueix sense respirar sobre el finançament, sinó que incompleix llei i compromisos i ens deixa deliberadament a les fosques’ ha afirmat Ridao. El portaveu independentista també ha criticat que juguin ‘frívolament amb nosaltres’ i amb ‘el benestar de tota una generació de catalans i catalanes i ens amenaça amb el col·lapse dels nostres serveis bàsics’ per la qual cosa ‘el veto és l’única resposta possible’.
Ridao ha criticat a Zapatero per les seves paraules d’ahir on va mostrar el seu menyspreu ‘cap als legítims representants del poble de Catalunya i cap als cosins germans del PSC, encara que Zapatero sigui el PSC’ quan aquest va afirmar que ‘complir la llei i els terminis en finançament és poc menys que una obsessió i que no interessa a ningú’.
El portaveu d’Esquerra, durat la seva intervenció, ha criticat durament una publicació del PSOE on es parlava d’uns pressupostos que són d’austeritat, contemplen despesa social i concentra l’esforç en què sigui productiu. Sobre l’austeritat ha considerat que aquesta és ‘relativa’ perquè el ‘govern continua estirant més el braç que la màniga’ i ha posat en entredit que ‘l’edifici de l’Estat no s’aprimi ni un mil·ligram’. Sobre la despesa social, Ridao ha recordat que els pressupostos no donen una ‘decidida resposta social a la crisi’ i que el 53% del pressupost es destina a política social perquè el 85% és el capítol per a pensions i atur. ‘Només un 14% és per dependència i immigració’. Finalment, sobre la despesa productiva, Ridao ha recordat que els Pressupostos haurien d’inspirar confiança i canalitzar ‘l’activitat econòmica en un context com l’actual’. En canvi són uns pressupostos que són ‘víctimes de l’eufòria neoliberal perquè van ser planificats des de l’optimisme de gener del 2008’ a més de ser els PGE de la ‘resignació davant la crisi’ ja que no serveixen per ‘impulsar els sectors productius, millorar la competitivitat i per crear ocupació’.
