El portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, durant la seva intervenció al debat sobre política social ha afirmat que sembla que el president espanyol treballi per ‘aconseguir una competitivitat a la xinesa’, després d'haver defensat la desvinculació dels salaris a la inflació després de la visita de la cancellera alemanya Angela Merkel.
Ridao ha afirmat que ZP ‘ha passat de ser el treballador que reparava alguns desperfectes del nostre precari estat de benestar a ser algú que, amb un martell pneumàtic, es posa a donar cops a l'hora de la migdiada, amb el corresponent cabreig del veïnat’.
‘Si, fins ara, la seva política econòmica ha consistit en un dur control de les finances públiques, ara sembla que tocaria disciplina salarial’, ha indicat. Ridao ha advertit al president espanyol que ‘el seu nivell de submissió i acatament als mercats i al directori neoliberal que demana la UE és tal que el preu que ha pagat per a la no intervenció d'Espanya per la UE és carregar el mort del dèficit a la resta de les administracions territorials’. I ha afegit que ‘és el món al revés’, perquè les autonomies concentren el 36% de la despesa pública, amb una estructura de despesa rígida que dóna serveis de l'estat del benestar com l'educació, la sanitat i els serveis socials. En aquest sentit, ha exposat que ‘per cada desastre financer de les comunitats, l'Estat en presenta cinc, és cinc vegades més gran el dèficit i el deute de l'Estat que el de les autonomies’.
Durant la compareixença a petició pròpia del president espanyol per parlar sobre les polítiques socials, Ridao ha presentat alternatives ‘contra el dogma liberal i la retallada permanent’, com l'adopció de mesures per afrontar ‘el frau fiscal que suposa el 23% del PIB’. També ha criticat el pacte social aconseguit pel govern espanyol amb els agents socials perquè considera que ‘no és suficient per la recuperació econòmica i el canvi del nostre model productiu’. En aquest sentit, ha indicat que ‘no és el pacte d'Estat que tothom reclamava’. A més, ha afegit que és ‘regressiu’, com ho demostra la reforma laboral i la reforma de les pensions.
