El portaveu d'Esquerra, Joan Ridao, ha defensat avui l'esmena a la totalitat dels pressupostos generals de l'Estat per a 2011. Segons Ridao 'aquests són els Pressupostos de la crisi però no contra la crisi'. Són els PGE d'un govern 'desarborat per la situació, que fa el que li manen des de fora, la UE, l'FMI, els mercats'. Són els PGE del 'signe menys', renuncien a una sortida social de la crisi i aposten per menys despesa social, menys despesa productiva en infraestructures, menys despesa en canviar el nostre model productiu. 'Només serveixen per pagar la factura de l'atur i els interessos del deute, el 35% total de la despesa no financer', ha assegurat
Ridao ha valorat que 'són els PGE més antisocials en anys, encara que el govern espanyol sostingui el contrari, perquè hi destina el 65% de la despesa no financera però simplement es manté la despesa reglada i obligada. En tot el que hi ha marge de discrecionalitat han fet un tisorada immisericordiosa'.
A més, 'no hi ha el menor indici, en aquest Pressupost, de mesures d'estímul al canvi productiu, ni tan sols del model actual. Això sí, puja la partida del FOGASA en 400 milions per facilitar i abaratir l'acomiadament a càrrec del Pressupost', afirma Ridao, que valora que ‘mentre prossegueix l'obstinació del govern espanyol a construir més i més línies d'alta velocitat la inversió del Ministeri de Foment baixa un 29,5%. Una reducció que a Catalunya és superior a la mitjana, un 29,8. 1.080 milions d'euros. En lloc de consignar els 3.134M de la disposició addicional tercera de l'Estatut'.
Sobre 'els impostos dels rics' Ridao ha afirmat que ‘ara ens ve amb un increment testimonial de l'IRPF. Puja un punt marginal màxim, recaptar 200 milions més. No corregeix ni la progressivitat que tenia l'impost el 2004. És, doncs, una mesura recaptadora sortida, però tothom sap que "els rics" no hi són a l'IRPF '.
Ridao ha resumit la seva intervenció afirmant que els PGE 'són simplement decebedors', per això l'esmena a la totalitat per la qual demanem la seva devolució. 'Són d'un any perdut. Són d'un "conjunt buit", ja que no són socials, ni productius, ni compleixen amb Catalunya. Són uns pressupostos amb un pou de resignació en el fons de la tassa... Per pagar l'atur i els interessos del deute. Són propis d'un govern que va a superar aquest tràmit, sí, però que continua a la deriva'.
