El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha afirmat, en referència a les informacions aparegudes en diferents mitjans sobre el fet que la Moncloa no preveu que hi hagi acord en finançament com a mínim fins al març, que ‘estem molt lluny d’arribar a un acord, hi ha hagut modestíssims avenços pel que fa a l’arquitectura del model, però les diferències quant a les xifres encara són astronòmiques’. Per aquest motiu, Ridao considera que ‘no és previsible ni un acord imminent, ni un acord al març’, quan es reprenguin les negociacions després del parèntesi electoral, sinó que ‘tot fa pensar que ens aboquem a una negociació llarga perquè Catalunya no acceptarà qualsevol acord i difícilment Zapatero pot forçar un acord en el Consell de Política Fiscal i Financera sense Catalunya’, tenint en compte el seu pes específic i econòmic.
‘En cas contrari, Catalunya haurà de quedar al marge i continuar negociant bilateralment, perquè tothom és conscient, govern i oposició, que es preferible un no acord a un mal acord’, ha assegurat el dirigent independentista, que ha afirmat que no ens hem de lamentar perquè la fermesa de la Generalitat en el procés de negociació pot comportar que aquest s’allargui. En aquest sentit, el secretari general d’Esquerra ha apuntat que ‘el govern espanyol està executant amb diligència i a la perfecció una estratègia consistent en fer veure que estem a la recta final, que amb la crisi econòmica no hi ha recursos i deixant que les comunitats autònomes s’enfrontin entre elles amb tal de tancar la carpeta de la negociació quan abans millor i confiant que Catalunya “baixi del burro”’.
Pel que fa al nou incompliment del termini fixat per Zapatero, Ridao ha assegurat que a ‘aquestes alçades la novetat seria que el govern espanyol complís alguna de les seves promeses i compromisos’. Per tant, ‘després de quatre successius incompliments pel que fa als terminis, ara ja qui té pressa és Zapatero no Catalunya, perquè malgrat les dificultats financeres de la Generalitat i el dèficit fiscal que es dispara, i que el 2009 pot arribar als 22.000 milions d’euros, ens estem jugant el futur i el benestar de tota una generació de catalans i catalanes’.
