El secretari general i portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, assegura que l’actual model de finançament ‘està esgotat i no admet més terminis’. Ridao afirma que el sistema vigent ‘ha ajudat a emergir l’Espanya més endarrerida, però amb el cost d’ofegar les comunitats autònomes més avançades i de generar una certa dependència de les regions beneficiàries de l’actual sistema injust de transferències redistributives’ i apunta que, per aquest motiu, ‘el debat en aquesta ocasió ve de la mà de les comunitats autònomes que paguen per sobre de la mitjana i reben per sota d’aquesta’.

El secretari general d’Esquerra recorda que ja han passat més de tres setmanes del termini fixat per l’Estatut per ‘concretar les parets mestres del nou model de finançament’ i assegura que aquest ‘no era un termini qualsevol perquè la disposició final primera de l’Estatut encomana aquesta tasca a la comissió mixta Estat-Generalitat i, per tant, remet l’acord essencialment a la bilateralitat, independentment de què sigui generalitzable’. ‘La part catalana ja fa mesos que va traslladar la seva proposta i el govern espanyol ha tingut dos anys per fer els deures i, en canvi, ha fet una proposta genèrica i inconcreta que no pot ser qualificada ni tan sols de proposta’, lamenta Ridao.

Tanmateix, en la compareixença que farà demà el ministre Solbes al Congrés per explicar per què el govern espanyol ha incomplert el termini fixat en l’Estatut, el dirigent independentista li traslladarà al socialista que ‘la part catalana seguirà treballant i negociant per aconseguir un bon acord fins arribar a la pròrroga i als penaltis si cal, sense aixecar-se de la taula i sense signar qualsevol cosa’. ‘Des de Catalunya no només no s’acceptarà una versió corregida del cafè per a tothom, sinó que cal modificar el guió de les relacions Catalunya-Espanya de les darreres vuit legislatures en què sempre els mateixos tenen la paella pel mànec, això és una aliança entre Castella, Madrid i el califat andalús que durant anys han dit què hem de pagar i rebre a canvi’, afirma Ridao.

‘Això no vol dir que l’Estatut incorpori un canvi radical de model, perquè la filosofia és la mateixa, és a dir, que per finançar els serveis cal determinar les necessitats de despesa que es cobreixen amb els ingressos tributaris ajustats segons els mecanismes de solidaritat que l’estat fixa unilateralment i d’aquí radica el problema perquè la variable clau de la discussió és com quedarà definit el Fons de Suficiència’, assegura el secretari general d’Esquerra. Per aquest motiu, Ridao demanarà demà a Solbes que expliqui com es definirà aquest Fons.

Des del punt de vista de la suficiència del sistema, el portaveu d’Esquerra al Congrés insistirà en què ‘per què quadri el sudoku, l’Estat s’ha d’aprimar i distribuir novament els recursos públics, perquè, des de 1999, no ha deixat d’engreixar-se’. Per demostrar-ho, Ridao exhibirà unes dades de la intervenció general de l’administració de l’estat segons les quals l’estat gestiona actualment el 50,9% de la despesa pública, de manera que ‘si és veritat que l’estat vol retenir el 50% de la despesa pública només restaria un 0,9% a repartir entre totes les comunitats autònomes i ens locals o el que és el mateix 8.800 milions d’euros per tothom’. En aquest sentit, el portaveu d’Esquerra al Congrés preguntarà al ministre si realment estan pensant en aportar únicament aquesta xifra.

A més, Ridao traslladarà també la qüestió de la bilateralitat, perquè la proposta del govern diu que si no hi ha consens es mantenen les variables de distribució actual i, per tant, s’entén que les variables que marca l’Estatut, com són els costos diferencials i la immigració, són bilaterals i no es poden ponderar multilateralment. Pel que fa als mecanismes de solidaritat, tot i admetre ‘la irracionalitat d’un sistema que permet que qui més aporta rebi menys diners per habitant’, la proposta del govern preveu que la igualació es faci en base als ingressos tributaris i no al Fons de suficiència, de manera que Ridao preguntarà si la seva intenció és reduir el Fons i descartar el mecanisme d’anivellament parcial de l’Estatut limitat a serveis essencials, com a Alemanya, Canadà o Suïssa, amb l’objectiu de garantir amb un esforç fiscal similar el mateix estàndard de serveis bàsics.