El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha atribuït al Govern de la Generalitat i a l'Executiu espanyol el fet que l'agència de qualificació internacional Moody's hagi baixat el ràtio de solvència de Catalunya. Segons Ridao, el Govern de la Generalitat 'ha contribuït a donar aquesta imatge de descrèdit i de poca solvència en generar un discurs terrorífic dient que el govern de Catalunya no podria arribar a final de mes i que els funcionaris no cobrarien'. Així mateix, també n'ha responsabilitzat a la 'deslleieltat institucional' del govern espanyol, 'que ens demana que fem els deures, que ens aprimem i que ens estrenyem el cinturó, però que és el principal responsable, juntament amb la crisi i la baixada d'ingressos públics, per mantenir una situació d'espoli fiscal i a més a més no compleix amb els seus compromisos financers amb Catalunya'.

En aquest sentit, ha demanat a l'Estat que 's'aprimi', perquè té molt més marge per fer-ho que les comunitats autònomes, i 'està cinc vegades més endeutat i presenta cinc vegades més dèficit públic' que aquestes, i que acabi amb la 'deslleieltat institucional', que ha xifrat en 1.300 milions d'euros. Ridao també ha demanat que compleixi amb la disposició addicional tercera de l'Estatut i amb les infraestructures que s'han d'executar a Catalunya, que torni els diners al Govern de Catalunya, que Ridao ha xifrat en 2.200 milions, i que 'deixi de ser morós i compleixi l'acord de finançament'.

Ridao, que ha fet aquestes declaracions després de mantenir una reunió amb el president de la Cecot, Antoni Abad, en què han parlat del finançament autonòmic, de les finances de la Generalitat i de la situació del crèdit, ha anunciat que a Esquerra, de cara a la cimera sobre la crisi, li agradaria incorporar un punt dins dels acords que plantegés que la comissió sobre el concert econòmic, recentment creada al Parlament a instància d'Esquerra, 'comencés a treballar; les línies de treball passen, primer, per reclamar un model de finançament que garanteixi la plena sobirania fiscal; segon, mantenir una relació bilateral entre l'Estat i la Generalitat; tercer, dotar de contingut ple l'agència tributària; i quart, fer públiques periòdicament, a través d'una obligació legal, les balances fiscals'.

Ridao també s'ha referit al decret llei sobre la reforma del sistema financer aprovat ahir al Congrés dels Diputats, i ha lamentat que 'es camini a marxes forçades cap a la bancarització i la privatització absoluta del sistema financer, que tindrà efectes negatius en la funció social i en el crèdit, perquè els bancs sense la competència de les caixes seran molt més restrictius que fins ara'. Així mateix, també s'ha mostrat preocupat perquè es tendeixi cap una 'recentralització del poder financer, perquè el fet que algunes caixes de Catalunya hagin de demanar diner públic a l'Estat, s'hagin de nacionalitzar i l'estat hagi d'entrar en els seus òrgans rectors i consells d'administració, implica que els poders de decisió passin de Catalunya cap a Madrid'.

Sobre aquesta qüestió, Ridao també ha mostrat la seva preocupació per Catalunya Caixa i Unnim, perquè no estan en disposició de complir amb els requeriments de solvència que se'ls ha exigit a través del decret llei aprovat ahir. En aquest sentit, ha proposat que els seus impositors esdevinguin accionistes, i que la Generalitat faci un esforç i hi inverteixi recursos per tal que les caixes no quedin en mans dels bancs i el poder de decisió es quedi a Catalunya.

Finalment, Ridao ha explicat que a la reunió amb la Cecot també han parlat sobre la situació financera, sobretot de la petita i mitjana empresa, i ha assegurat que la voluntat d'Esquerra és que 'es redimensioni el paper de l'Institut Català de Finances per destinar més recursos a la petita i mitjana empresa, fins i tot amb risc i al 100%'.