El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha valorat avui els resultats de l’informe sobre les balances fiscals de Catalunya, que es va fer públic ahir, i ha exposat que l’opinió que Esquerra té sobre aquestes dades ‘és que el dèficit fiscal a Catalunya és esfereïdor, escandalós, i demostra que el preu que paguem per a la nostra dependència és massa alt’.
Ridao ha recordat que el mes de febrer la Fundació Josep Irla va publicar una estimació de les balances fiscals, que englobava el conjunt de les comunitats autònomes, i va obtenir que l’any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya era del 10,2% del PIB i la mitjana del dèficit en el període 2002-2005 era del 9% del PIB.‘Dades que són plenament coincidents amb les estimacions de la conselleria’, ha dit Ridao.
Aquest dèficit fiscal l’any 2005 de 16,735 milions d’euros significava 2.392 euros per habitant. ‘A cada ciutadà català Espanya li costa 2.392 euros l’any i per a una família de quatre membres això significa 9.568 euros a l’any, amb els quals les famílies podrien pagar molts mesos d’hipoteca o gaudir d’unes bones vacances’, ha exposat Ridao.
Per contextualitzar aquestes dades, Ridao ha recordat que ‘el pressupost de la Generalitat per a l’any 2008 és de 28.200 milions d’euros i el pressupost consolidat del sector públic de la Generalitat és de 34.800 milions d’euros, per tant el dèficit equival a més del 50% dels pressupostos de la Generalitat’. En aquest context, el secretari general ha comparat els Pressupostos que la Generalitat té previst rebre l’any 2008, que representen 22.402 milions d’euros, i el dèficit que s’assolirà l’any 2008, que si és com l’any 2005, és a dir, del 9,8% del PIB, serà pràcticament la mateixa quantitat. ‘Un dèficit del 9,8% del PIB’ ha dit el secretari general ‘significa que cada 100 euros que es produeixen a Catalunya, gairebé 10 (9,8) van a Madrid i no tornen’.
‘El dèficit fiscal mig del període de 2002-2005 representa el 32,% dels diners aportats per Catalunya a l’Estat’ ha explicat Ridao, ‘és a dir, que per cada tres euros que Catalunya aporta a l’Estat només en tornen dos: 1/3 de la nostra aportació se la queda l’Estat’. Aquesta xifra s’agreuja quan no es considera la Seguretat Social, atès que en aquest cas el dèficit fiscal representa el 49% de l’aportació catalana a l’estat: de dos euros, l’Estat només en retorna un.
Aquestes dades, segons Ridao, ‘evidencien que la situació és del tot insostenible’ i constaten, ‘que si guanya Zapatero no guanya Catalunya’. La situació ‘pèssima’ d’algunes infraestructures catalanes o ‘la insuficiència de la despesa en educació o sanitat’ són fruit, segons els dirigent republicà, ‘d’aquest sistema de finançament injust’. ‘En una situació de recessió econòmica com la que patim ara’, ha afegit Ridao, ‘Catalunya no pot fer front a la crisi perquè no podem crear la riquesa necessària’.
‘Tal i com mostren les dades’, ha dit el secretari general, ‘el dèficit fiscal s’ha agreujat en els darrers anys’. En el període 1986-2001, segons estimacions fetes l’any 2005 per aquest mateix grup d’experts, el dèficit fiscal es va situar en una mitjana anual del 7,6% del PIB, mentre que el en el període 2002-2005 s’ha situat en el 9% del PIB de mitjana anual. Això demostra, segons Ridao que ‘el problema és estructural i es diu Espanya i qui vulgui creure que amb un altre govern a Catalunya això no seria així, s’equivoca’.
‘Mentre que Catalunya sofreix any rere any aquest espoli fiscal’, ha afegit Ridao, ‘les dades de renda per habitant en poder de compra indiquen que Catalunya ja ha estat superada, fins abaixar en la novena posició, per comunitats autònomes com Melilla i Castella i Lleó’, comunitat que segons l’estudi elaborat per la Fundació Josep Irla tenia un superàvit el 2005 del 12,5% del seu PIB.’Catalunya paga, mentre altres comunitats reben i al final els catalans tenim menys capacitat adquisitiva’.
‘Aquesta situació’, ha dit Ridao, ‘en que hi ha comunitats com Extremadura amb un superàvit del 20% del seu PIB, no pot rebre el qualificatiu de solidaritat i demana a crits un sistema de finançament més junt i igualitari que passi de la solidaritat excessiva a una altra de més raonable i, amb el temps, a la desaparició de la solidaritat’. Així, Ridao ha dit que Esquerra no acceptarà que aquestes dades serveixin només per fer més transparent el sistema, sinó ‘que exigim que centrin el debat de la futura negociació del finançament’. En aquest context, el secretari general ha demanat ‘unitat i consens’ a la resta de forces polítiques catalanes i ‘que els partits catalans no vagin separats, com va passar en la negociació del nou Estaut’.
