El portaveu parlamentari d’Esquerra i cap de llista al Congrés, Joan Ridao, ha pronunciat aquest matí una conferència davant el Cercle d’Infraestructures al World Trade Center de Barcelona. Ridao ha exposat que ‘el port de Barcelona té una ampliació prevista per al 2009 de més de 5 milions de contenidors l’any, que suposa un total de 8.000 camions diaris. S’estima, doncs, que aquests circularan per les rondes de Barcelona, que previsiblement s’acabaran col·lapsant. I això només es pot afrontar amb una important inversió en ferrocarril’. Només a tall d’exemple, Ridao ha comentat que del port d’Anvers surten 220 trens al dia mentre que de Barcelona 18, en dades del 2005.
Ridao ha explicat que el Port de Barcelona ‘és com una empresa que produeix un 1,6% del PIB català i que és el nexe vital en les importacions i exportacions, però que competeix amb desavantatge amb la resta de ports internacionals amb una política de preus rígida que serà exposada als seus competidors mitjançant la Llei de Pressupostos anuals’. Així, mentre d’altres ports tenen una capacitat de maniobra comercial que els permet fer atenció estratègica a demandes i oportunitats immediates, ‘el port de Barcelona pateix les pretensions fiscalitzadores de Puertos del Estado’, ha afirmat el candidat independentista.
Joan Ridao ha assegurat que ‘és inajornable l’evacuació de mercaderies del Port’. En aquest sentit, el portaveu parlamentari d’Esquerra ha declarat que ‘és vital agilitzar els accessos ferroviaris al Port, crear una nova línia exclusiva des de Castellbisbal a Mollet, i tants “apartadors” com sigui necessari en el seu trajecte cap a la frontera francesa perquè el seu desplaçament i freqüència puguin ser ben compatibles amb el transport de passatgers’.
Ridao ha recordat que ‘la modificació de l’Estatut del 30 de setembre va impedir gaudir d’un reclamat i justificat règim especial de gestió portuària, als Ports de Barcelona i de Tarragona, a acordar entre la Generalitat i l’Estat’, i que ‘concretava que una llei del Parlament hauria de definir la seva organització i el seu règim jurídic, encara que respectant els principis bàsics de la legislació de l’Estat en matèria de ports d’interès general’. De fet, es preveia el traspàs a la Generalitat de la competència d’executar la política portuària estatal i de dirigir, coordinar, explotar, conservar i administrar els ports d’interès general a Catalunya i dels serveis que s’hi presten. ‘Però de tot això res de res’, ha dit. Ens cal ‘un règim que permeti dur a terme una acció comercial competitiva amb autonomia i flexibilitat. Hem de fer un model que garanteixi, durant els propers 50 anys, que les mercaderies que arribin al port de Barcelona, puguin accedir als mercats europeus, a París per exemple, amb una velocitat ràpida i barata’.
