El portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, ha defensat el vot en contra d’Esquerra al FROB perquè aquest 'té més a veure amb l'intent de l'Estat de controlar les caixes que amb la garantia de solvència de les entitats’, alhora que 'posa en perill el model de caixes català, un model d'arrelament i d'èxit que compleix els objectius de funció social i d'equilibri territorial'.

El portaveu d’Esquerra al Congrés ha denunciat que el govern ‘s’escuda hàbilment en la crisi i en la situació de risc per a la solvència d’algunes entitats, no pas per donar la mà a les caixes, si no per assaltar les caixes amb el poder i la complicitat del capital privat’, és a dir ‘se centralitzen amb el pretext de la unitat de mercat i, a més a més, es privatitzen’.

Ridao ha retret al govern de l’Estat que ‘es passa per sobre de les competències com una piconadora, ja que cal recordar que l’Estatut confereix a la Generalitat competències exclusives en la creació, fusió i liquidació de caixes, i competències compartides sobre l’activitat financera’. És per això que Ridao ha recordat que ‘la Llei de disciplina i intervenció del banc d’Espanya no pot trepitjar l’Estatut’. El portaveu independentista ha recordat al govern de l’Estat que ‘tant parlar de federalisme i són incapaços d’acceptar un Estat de responsabilitat compartida perquè prefereixen ‘l’ordeno y mando’’.

El portaveu d’Esquerra ha recordat que ‘la ‘reestructuració ordenada’ d’aquest decret llei hauria de ser sobretot racional i ser conforme a un criteri essencial, la bona administració dels recursos públics’, perquè ‘si a més a més aquests recursos són escassos i hi ha altres interessos en joc com la crisi econòmica o el finançament autonòmic, aquest principi de bona gestió ha de ser un imperatiu que el govern no pot desconèixer ni ignorar’. Ridao ha acusat el govern de l’Estat ‘no només d’impulsar un decret que no respecta les competències de les comunitats’, sinó que a més a més ‘s’aplica la doctrina Aznar de privatitzar caixes, com si els pitjors problemes en diversos països no haguessin arribat d’entitats privades, o alguns bancs no tinguessin els mateixos problemes’.