El secretari general i portaveu d'Esquerra en el Congrés dels Diputats, Joan Ridao, ha estat avui a Palma, per tal de presentar el balanç definitiu de les esmenes presentades als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i que beneficien a les Illes Balears. Així mateix, el secretari del partit republicà ha fet referència a la constitució, demà a Cura, de la plataforma de càrrecs electes pel Dret a Decidir de les Illes, en relació als processos de consultes populars que diumenge, el 13D, comencen al Principat de Catalunya.
Joan Ridao ha assenyalat, en referència al tràmit parlamentari que conclou dia 22 d'aquest mes al Congrés, que "el nostre balanç de les esmenes al PGE és francament positiu", recordant que en total han estat quatre les aprovades, per un import econòmic total de 750.000 euros. El secretari general ha recordat que les modificacions beneficien Bunyola, les cases de Son Macià (Manacor), les instal·lacions de Can Gazà i les polítiques lingüístiques que es vehiculen a través de l'Obra Cultural Balear.
Tot això, ha recordat Ridao, "tenint en compte que votarem en contra d'aquestes Pressupostos, perquè són els pressupostos de la crisi però no contra la crisi". El dirigent republicà ha fet esment també a "la baixada paorosa de les inversions públiques", que en el cas de les Balears ha situat en un 16 per cent.
El secretari general d'Esquerra s'ha referit, en segon terme, al dia de demà com a "vigília de tot un procés de consultes populars, a partir del 13D", enllaçant-ho amb l'acte de constitució de la plataforma illenca pel Dret a Decidir, que reuneix mig centenar de regidors de les Balears i que es constitueix demà, dissabte, a Cura, "per promoure en el futur consultes semblants, i anar fent pedagogia democràtica en aquest camp".
Ridao ha recordat que el començament de tot el procés, "l'espurna", fou la consulta a Arenys de Munt, "que va tenir una important repercussió, sobretot per la furibunda reacció de l'administració de l'Estat: a l'advocat de l'Estat se li va moure força feina". El dirigent independentista va voler deixar establit que "el procés de consultes populars no és una finalitat en ell mateix, sinó un exercici de pedagogia, de diàctica democràtica". Així mateix, va situar en el cas del Principat una participació del 15 o 20 per cent com a resultat "raonable".
