El secretari general i portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha afirmat avui que 'entre la voluntat expressada pel poble català a les urnes de forma sobirana i el que pugui dir un tribunal deslegitimat, preval la voluntat popular'. 'El que s'ha d'acatar és la voluntat del poble català', ha subratllat Ridao, que ha apuntat que està 'convençut que el president de la Generalitat farà com els altres grans noms de la nostra història, com el president Companys, que el 1934 va desafiar l'Estat aprovant la Llei de contractes de conreu, o el Doctor Robert, que el 1899 va encapçalar el tancament de caixes; estic convençut que el president Montilla no serà menys'. En aquest sentit, ha subratllat que 'només és legítima una sentència dictada per un àrbitre neutral, no per un àrbitre polititzat i deslegitimat'.
El secretari general d'Esquerra ha fet aquestes declaracions al Glacis de Santa Helena, al castell de Montjuïc, on va ser afusellat el president Companys i on avui ha presentat, juntament amb el diputat al Congrés Joan Tardà, la portaveu parlamentària Anna Simó, la portaveu del grup municipal d'Esquerra a Barcelona, Ester Capella, i el regidor Xavier Florensa, una Proposició de llei pel reconeixement de la nul·litat de les sentències de la Dictadura. Ridao ha criticat que 'l'Estat espanyol constitueix l'única anomalia i excepció de tota Europa a l'hora de recuperar una part de la memòria històrica, de la memòria antifeixista'. 'No es tracta només de revisar el passat històric, això ja ho fan els historiadors i acadèmics', ha apuntat, 'parlem de plasmar en lleis una explícita i enèrgica condemna del feixisme, la necessitat de perdó a les víctimes del totalitarisme i la reparació dels crims, anul·lant tots els efectes judicials', tal com han fet altres països, com Alemanya, que va ser capaç de sepultar el nazisme i eliminar d'arrel els seus vestigis i valors totalitaris.
Ridao ha explicat que Esquerra ja va fer aquest plantejament a la Llei de la Memòria Històrica, començant a reclamar l'anul·lació de totes les sentències dictades pel Consell de Guerra des del 18 de juliol de 1936 i l'anul·lació automàtica, sense instar la justícia, com a Alemanya o Àustria, en base a la il·legitimitat. 'Se'ns va dir que no perquè no era convenient reobrir ferides', ha recordat Ridao, que ha apuntat que 'per a nosaltres és l'evidència que perpetua la falta de cultura democràtica i el franquisme sociològic encara present'.
'El més trist és que continuem enterrant fills i filles de republicans afusellats per Franco, els acomiadem sense haver gaudit de l'anhel de veure anul·lades les causes judicials', ha afirmat Ridao, que ha criticat que 'ha faltat dignitat i valentia de la dreta i l'esquerra espanyola'. 'El paradigma de la barbàrie i la falta de valentia és el procés de Companys, l'únic cap de govern democràtic assassinat, per ser president de Catalunya, després d'un procés judicial que va ser una farsa, una acumulació de calúmnies i falsedats, amb una sentència tendenciosa dictada per jutges il·legítims'. 'Tot plegat, un procés i una sentència que exigien una resposta més valerosa i justa', ha lamentat.
En aquest sentit, ha apuntat que 'Companys és un home digne, i Montilla ha de dignificar la seva memòria'. Ridao ha recordat que el Govern va instar la Fiscalia a presentar un recurs de revisió, però que aquesta ha desistit de presentar-lo 'retorçant la interpretació de la Llei de la Memòria Històrica'. 'La justícia espanyola no està preparada, la democràcia jurídica és una assignatura pendent', ha lamentat. En aquest sentit, Ridao ha apuntat que 'en un Estat de dret el fiscal no pot substituir el jutge, en un estat de dret ho anul·la la llei o un jutge. Companys i la dignitat de Catalunya mereixen una altra resposta'.
