El portaveu d'Esquerra, Joan Ridao, ha preguntat en la sessió de control del Congrés pel contingut de la reforma laboral. Ridao ha assegurat que ‘portem dos anys reclamant una reforma laboral que reduir l'excessiva rigidesa així com la dualitat del mercat de treball, i ara que el govern —encara que tard, malament i apressat per la crisi del deute— s'ha decidit a governar, nosaltres no fugirem d'estudi’.
Ridao ha afirmat que ‘som l'únic grup polític que ha fet arribar al govern una proposta concreta. Ara bé, precisament perquè la paternitat d'aquesta reforma correspon al govern en exclusiva i avui aprovarà aquest reial decret llei després del naufragi del diàleg social, si el govern vol suports haurà de negociar i canviar coses, i evidentment això passa per no exigir cap acte de fe, com acaba de fer el govern fa poc temps amb el cop de decret social, amb un pla d'ajust antisocial que retalla drets a pensionistes i a funcionaris, motiu pel qual vostès tenen ja anunciada una vaga general’.
El portaveu d'Esquerra ha assegurat que ‘per a nosaltres, que estem a l'expectativa i volem ser prudents davant d'aquesta reforma, hi ha una línia vermella infranquejable, que és considerar de forma clara que el problema del nostre mercat de treball no és un problema de sortida dels costos d'acomiadament sinó bàsicament un problema d'entrada, és a dir, de com afavorir un lloc de treball de major qualitat i més estable. En aquest context, la proposta que fan ens sembla en alguns aspectes raonables i en altres aspectes no ens agrada absolutament gens’. Ridao ha dit que en la proposta ‘potencien la contractació indefinida, fixen una escala indemnitzatòria progressiva i dificulten la temporalitat però no ens agraden gens la indefinició, sobretot en matèria d'acomiadament, perquè creiem que pot ser un autèntic embornal pel qual s'escorri un acomiadament més fàcil i més barat’. Segons el portaveu, ‘no blinden amb aquesta reforma l'acomiadament per causes econòmiques. Per nosaltres l'acomiadament només està justificat i legitimat per garantir la viabilitat d'un projecte empresarial, no perquè l'empresari pugui guanyar eficiència i estalviar costos. Per tant, la reforma ha de ser un punt d'equilibri perfecte que pensi tant en els que tenen un treball com en els aturats, però sobretot que tingui en compte que la bona marxa de l'empresa depèn no només de la confiança sinó de l'estabilitat en els llocs de treball’.
