El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha criticat avui l’’ofensiva demagògica esquerranosa’ que ha engegat el PSOE en vistes al debat de política general que comença demà al Congrés. Quan hi ha un debat d’aquestes característiques ‘el PSOE acostuma a posar l’intermitent a l’esquerra’, ha afirmat Ridao, ‘per això, ara ens fa una proposta de renda bàsica pels aturats que acabin el subsidi i aprofita que el PP és la dreta més dreta d’Europa’. Malgrat tot, el dirigent independentista ha assegurat que ‘no caurem en aquesta maniobra per embolcallar-nos, li direm a Zapatero on està la ratlla, que no ens maregi més, que estem cansats de tant cinisme i fals optimisme’ i ‘que no esperi favors ni concessions d’Esquerra’ perquè ‘no li donarem més crèdit fins que no compleixi amb Catalunya’.

El secretari general d’Esquerra ha avisat Zapatero que ‘no ens vingui amb el rotllo de les polítiques socials’, perquè amb ‘una atzagaiada contra els bisbes, la llei de l’avortament i la renda bàsica no fem prou’. En aquest sentit, Ridao ha recordat la ‘infradotació econòmica de la Llei de dependència o la retallada del 30% del Fons d’Immigració’. En referència a la renda bàsica, ha apuntat que cal ‘una reforma en profunditat de la protecció social i la gestió de l’atur’ i que aquestes competències es traspassin a les comunitats autònomes per a la seva gestió.

Pel que fa al debat de política general, el portaveu d’Esquerra al Congrés ha apuntat que els dos grans eixos seran la crisi econòmica i la política territorial. Ridao ha afirmat que ‘demostrarem la fragilitat’ d’una crisi que encara no ha tocat fons, com demostra aquest ‘rosari espinós de males dades’ amb quatre milions d’aturats, i la ‘debilitat estructural i competitiva del nostre model de creixement econòmic’. En aquest sentit, Esquerra posarà l’accent en criticar els ‘regals de baix contingut contracíclic’, com el txec dels 400 euros o el txec bebè, uns recursos que es podrien haver destinat a qüestions importants com el finançament. També ‘ens preocupa la manca de relat del govern espanyol sobre com gestionar la crisi i el clima de confiança artificial que genera escepticisme’, ha afirmat el secretari general, ‘no en fem prou per sortir de la crisi amb aquesta barreja de socialisme màgic i herbes remeieres’. En aquest sentit, Ridao ha subratllat que a l’’Estat espanyol li convé fer reformes estructurals’ i ha recordat que en només una dècada ha perdut 15 punts de competitivitat en relació a la mitjana europea.

Pel que fa a la qüestió territorial, Ridao ha criticat que ‘Zapatero no té model d’Estat’ i que ‘l’Espanya plural ha quedat en un simple eslògan buit de continguts’. A més, ha ‘dinamitat’ el diàleg amb qualsevol força política perquè ha acabat ‘prenent el pèl a tothom’ i això es posarà en relleu amb l’actitud dels diferents partits que voldran evidenciar la ‘soledat parlamentària de Zapatero’.

El dirigent independentista també ha exposat les diferents resolucions que presentarà Esquerra. Moltes d’elles seran de contingut econòmic, al voltant de la crisi, per reclamar un pacte d’Estat sobre l’ocupació, la protecció social i la productivitat i també tractaran altres aspectes que afecten els autònoms, la liquiditat i la morositat de les administracions públiques. També n’hi hauran en referència a les infraestructures: al voltant del corredor ferroviari mediterrani perquè s’inclogui com a prioritat en la xarxa transeuropea de transport de mercaderies; perquè es redueixi el termini del període d’estudi informatiu del TGV entre Tarragona i Castelló a un any; per concretar la viabilitat financera, les inversions, l’operador i la gestió de la infraestructura de Rodalies i quantificar i concretar el desplegament del pla de Rodalies; i una altra en referència al futur model de gestió del Prat.

En referència al model de finançament, Esquerra presentarà una resolució que posa l’accent en l’arquitectura del model i posarà a votació al Congrés la resolució que el 2 d’octubre passat va obtenir el suport del govern català i també de CiU al Parlament. També hi haurà resolucions de contingut social –dependència, immigració, traspàs a comunitats autònomes de la renda bàsica– i sobre la plurinacionalitat, en relació a la presència del català a Europa i també als òrgans de l’Estat.