La diputada d'Esquerra i ponent relatora de la Llei de signes catalana, Maria Mercè Roca, ha celebrat avui la seva aprovació per unanimitat al Parlament manifestant que ‘és una llei que ens ha de fer sentir molt orgullosos perquè demostra allò que hem dit tantes vegades: que Catalunya és un país que creu en la diversitat cultural i que respecta les minories lingüístiques'. I ha afegit que se sent especialment satisfeta perquè ‘aquest èxit és fruit d'unes voluntats obstinades' en referència a tots els signants d'aquesta Llei, als que ha qualificat de ‘persones tenaces'.

Segons Roca, ‘després d'anys obscurs en què la llengua de signes era minoritzada i sotmesa a condicions de marginalitat o persecució que la van anar empobrint, la seva renaixença arriba de la mà de la investigació i del corrent universal' que posa en valor de la diversitat lingüística i cultural: el primer diccionari de la llengua de signes catalana el 1987, els primers cursos l'any 1993 i entremig i fins ara una allau de ponències, seminaris, conferències, llibres, tesis doctorals i material didàctic. ‘Al costat, no cal dir-ho, el treball inesgotable de les persones sordes signants per donar a conèixer la llengua de signes catalana', ha dit la diputada gironina.

La ponent relatora també creu que la llei ha millorat perquè ‘hem escoltat els implicats'. ‘Moltes de les esmenes introduïdes provenen de les observacions, consells i comentaris dels compareixents', ha afegit.

Aquesta Llei reconeix la llengua de signes catalana com a sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues de Catalunya, en regula l'ensenyament i en garanteix la protecció, seguint el principi rector de les polítiques públiques que recull l'Estatut. Entre altres punts, la Llei garanteix l'ús d'aquesta llengua a les administracions públiques, estableix que la Generalitat l'haurà de difondre i reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com la institució acadèmica que n'ha de determinar les normes i impulsar-ne la recerca.