Tresserras destaca el paper dels bibliotecaris en el foment de la lectura

Joan Manuel Tresserras ha destacat avui la tasca que duen a terme els bibliotecaris i les bibliotecàries en el foment de la lectura, “un dels eixos fonamentals en les polítiques de cultura i comunicació del Departament”.
 
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha fet aquestes declaracions durant la inauguració de l’onzena edició de les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, que es fan avui i demà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, i que estan organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Les jornades, que tenen per lema “Experiència i Innovació”, apleguen més de 500 professionals de biblioteques, centres d’informació i documentació de l’empresa i l’administració.

Durant l’acte, Tresserras ha parlat als bibliotecaris i documentalistes el Pla de Foment de la Lectura, engegat el mes passat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, amb l’objectiu d’impulsar la lectura com a via fonamental d’accés al coneixement per part de la ciutadania i millorar l’hàbit i la competència lectora en qualsevol suport, promovent especialment la lectura en llengua catalana.

Segons Tresserras, “ningú fa més per al foment de la lectura que bibliotecaris i bibliotecàries” i els ha dit que compten amb “la complicitat, el suport i la cooperació” del Departament.


Aposta per la coordinació de les administracions

El conseller ha apostat en el seu discurs per la col·laboració de totes les institucions en l’àmbit de les biblioteques. Tresserras ha dit que “no és normal que cada administració dugui a terme una política de biblioteques independent i no es coordini amb les altres. Des del reconeixement de la tasca duta a terme per cada administració en aquest àmbit, que en alguns casos és més que notable, hem de treballar conjuntament per aconseguir d’una vegada per totes un sistema integrat més racional i un marc estable per al conjunt de professionals de les biblioteques i la documentació”.

Durant la seva intervenció el conseller també s’ha referit a les inversions en matèria d’equipaments bibliotecaris i ha recordat que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació destinarà 40 milions d’euros a la construcció o millora de 111 biblioteques en el període 2008-2012, en el marc del Pla Específic de Biblioteques.

La conferència inaugural de les jornades, amb el títol Biblioteca 2.0, anirà a càrrec del director de la North Plains Public Library (d’Oregon, EUA), Aaron Schmidt. També hi ha intervingut la presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Eulàlia Espinàs. Ha acompanyat el conseller la directora general de Cooperació Cultural, Anna Falguera.


Activitats de foment de la lectura

A més del préstec de documents, les biblioteques catalanes, a través de les més de 1.300 persones que hi treballen, ofereixen altres serveis i activitats. Així, durant l’any passat van organitzar 30.381 activitats de promoció de la lectura, d’entre les quals destaquen els anomenats Clubs de lectura o l’Hora del conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un milió de persones.

A més, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, en col·laboració amb altres administracions, ha promogut, en els darrers anys, diferents iniciatives destinades al foment de les xarxes de biblioteques com a espais de trobada i d’integració de les persones nouvingudes. En aquest marc, se situen diverses línies d’acció: l’ampliació de les col·leccions amb materials destinats a l’aprenentatge del català; l’increment de l’adquisició de documents en les diferents llengües que cohabiten a Catalunya, i el servei Diaris del Món, que permet l’accés a més de 200 diaris de 60 països i en 20 llengües diferents. Aquest últim servei l’ofereixen ja una cinquantena de biblioteques.

En l’actualitat hi ha més de 50 biblioteques que ofereixen documents als seus usuaris en llengües no comunitàries. En total hi ha 2.461 documents a biblioteques públiques catalanes, de més de 20 llengües, entre les quals destaca l’àrab amb més de 1.510 documents, seguit del rus, amb 403.