Esquerra Republicana, Avancem i MES han presentat en una roda de premsa el programa compartit 'Un nou municipalisme per a un nou país. El programa compartit del catalanisme d'esquerres', que comença per reivindicar, tal com ha explicat el vicesecretari d'Acció Política d'Esquerra Republicana, Cesc Iglésies, 'un espai polític nou aglutinador de l'esquerra catalana que comparteix que la llibertat nacional és indestriable de la garantia de l'estat del benestar i de la justícia social'.


El document articula el programa compartit en sis eixos principals:

-Ocupació

-Eradicació de la pobresa

-Sostenibilitat

-Acció Social per la igualtat d'oportunitats

-Apoderament ciutadà i regeneració política

-Nou municipalisme i Nou País

El document incideix en la idea que els municipis conformin el marc fonamental per a la construcció d'una societat equilibrada, cohesionada, justa i sense discriminacions. ' Els ajuntaments són i han de ser la força que empeny el procés, i el 24M és una primera volta que ha de culminar el 27S' ha insistit Cesc Iglésies.

Les tres formacions defensen la necessitat de la Llei Municipal de Catalunya que hauria de substituir lleis actuals que afecten els municipis, com la Llei de Governs Locals catalana i l'estatal Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL). El secretari de política municipal d'Esquerra Republicana, Marc Sanglas, ha explicat que 'la legislació espanyola tracta els ajuntaments com a menors d'edat i nosaltres els volem protagonistes i amb plenes competències'.

La líder de MES a Girona, Pia Bosch, ha reivindicat els municipis com a constructors de l'estat del benestar durant la transició, cosa que han de recuperar en aquesta segona transició.'Els ajuntaments han de tornar a exercir l'atenció més urgent perquè són l'administració més pròxima al ciutadà, cal recuperar el paper protagonista del municipalisme en aquesta segona onada democratitzadora'.

Per part d'Avancem, Fabian Mohedano, ha destacat que 'la idea que cohesiona el programa comú és l'objectiu d'assolir l'hegemonia social ens termes gramscians, una hegemonia social establerta a partir del diàleg entre què escrivim com a actors polítics i la voluntat del poble'.