Catalunya va ser pionera a aplicar la política de clústers a tot el món fa gairebé 20 anys i avui dia en lidera també la renovació. Aquesta és la conclusió principal de l'estudi Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010), elaborat per l'Observatori de Prospectiva Industrial, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. El llibre reflexiona sobre l'experiència de Catalunya en aquesta matèria i, ara que la política de clústers ha guanyat un protagonisme considerable en l'àmbit europeu, planteja els reptes i les oportunitats de Catalunya de cara al futur.

La política de clústers, entesa com aquell conjunt d'iniciatives de política industrial i empresarial dirigides a millorar l'eficiència competitiva d'un conjunt d'empreses per mitjà del seu replantejament estratègic i la contínua adaptació als desafiaments del mercat global, va començar a ser desenvolupada per la Generalitat de Catalunya l'any 1993. Catalunya va ser, per tant, una de les primeres zones del món en utilitzar aquesta metodologia.

El llibre Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010) repassa la política de clústers que des del començament ha desenvolupat la Generalitat de Catalunya, n'examina els resultats i ofereix un marc de referència per al seu futur.

El secretari d'Indústria i Empresa, Antoni Soy, durant la presentació de l'estudi, va destacar que "la política de clústers té una forta incidència en actius immaterials com la generació i circulació del coneixement tàcit entre les empreses, la ràpida difusió de la innovació o la facilitació del canvi estratègic, alhora que millora el diàleg entre l'administració i les empreses. Això configura un entorn apropiat per a l'execució de polítiques públiques per al reforçament de la competitivitat".

"És per això que, va dir Soy, la política de clústers ha estat inclosa en l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana i també en el Pla de Política Industrial 2010-2020", on conforma un dels seus cinc eixos prioritaris d'actuació.