El Govern ha iniciat ja els tràmits per aprovar l’avantprojecte de Llei del cinema de Catalunya, que ha de garantir la llibertat artística i de creació, la diversitat cultural i lingüística i el paper estratègic del cinema des del punt de vista industrial.

La Llei té per objecte l’establiment del marc normatiu pel qual s’han de regir les indústries cinematogràfiques, la producció, la distribució, la comercialització i l’exhibició d’obres cinematogràfiques i audiovisuals, així com aquells aspectes relacionats amb el foment de la cinematografia i la preservació i difusió del patrimoni cinematogràfic.

En l’exposició de motius, s’explica que des de la perspectiva cultural i social, la Llei pretén, d’una banda, la preservació de la llibertat artística i de creació i el respecte absolut a la propietat intel·lectual, la conservació i difusió del patrimoni audiovisual.

La Llei també té una actuació especialment compromesa en el marc de les garanties de la diversitat lingüística. Avui en dia, el mercat cinematogràfic a Catalunya, i en menor mesura el mercat audiovisual, no reflecteixen en les seves pautes de consum la realitat sociolingüística del país i no garanteixen de manera efectiva el dret dels ciutadans de Catalunya a escollir veure cinema en la llengua pròpia del país. El dret real a decidir quines obres consumir i en quina llengua queda garantit per aquesta Llei.

El text destaca també que al nostre país tampoc apareix prou reflectida la diversitat cultural del cinema produït arreu del món. L’estructura de la distribució està dominada per multinacionals dels Estats Units d’Amèrica que imposen models d’explotació cinematogràfica que dificulten l’accés del públic a obres cinematogràfiques d’elevada qualitat artística i reconeixement internacional.

Des de la perspectiva industrial, la Llei atorga al cinema el paper estratègic que li correspon com a motor de progrés econòmic. En aquest àmbit, la Llei té en compte l’adaptació del sistema a les noves tecnologies, en particular, en allò que fa referència a la transició a l’era digital.

Els principis rectors de la Llei són: la racionalitat, l’eficàcia, l’eficiència i l’equitat en l’assignació de recursos públics; la defensa de la diversitat cultural i lingüística; la defensa de la llibertat de creació artística i el respecte a la propietat intel·lectual; la coordinació entre els òrgans i entitats del sector públic en el desenvolupament de les seves polítiques en els àmbits regulats en aquesta Llei; la coresponsabilitat financera dels agents privats, i el dret de totes les persones a accedir a la cultura, als béns, als serveis culturals i al patrimoni.