El Parlament de Catalunya ha homenatjat aquest matí Francesc Dalmau i Norat, diputat d’Esquerra durant la primera legislatura i que va morir a Palamós el 30 de desembre de 2003 als 88 anys. Dalmau era metge de professió i va encapçalar la llista d’Esquerra a Girona l’any 1980 i va ser diputat durant quatre anys. També va ser alcalde de Palamós entre 1983 i 1985.
El diputat Pere Vigo ha fet una glossa de la seva figura i la seva vida. Vigo ha recordat la seva estapa a l’exili i la seva activitat contra el règim franquista. Per Vigo, ‘hi ha persones amb un tremp especial, forjat segurament a l’enclusa del bocí de la història que els va tocar viure i el doctor Dalmau fou una d’aquestes; la República, la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, l’exili, la dictadura, la represa democràtica, la restauració de les institucions catalanes... emmarquen l’acció humana i política de qui va fer de la lluita pels ideals la seva millor manera de ser’.
Vigo ha relatat que ‘durant la guerra, Dalmau lluità en diversos fronts en defensa de la República, i un cop derrotat l’exèrcit republicà es va exiliar a Perpinyà, on conegué a l’espia britànic Donald Darling, qui jugà un paper fonamental en els posteriors esdeveniments de la seva vida’. Gràcies a una beca facilitada per Darling, Dalmau va poder evitar els camps de concentració i va continuar els seus estudis a Montpeller, fins que els nazis van ocupar l’Estat francès. Davant la voluntat dels seus pares de que tornés a casa, va ser detingut a la seva arribada a Girona i va ser empresonat a Figueres i va acabar en un ‘autèntic camp d’extermini’ a Punta Carnero, prop d’Algesires, al Batallón de Castigo de Soldados Prisioneros Número 1.
Però, com ha explicat Vigo, ‘gràcies als seus coneixements en medicina es va guanyar la confiança dels vigilants i això li va permetre entrar en contacte amb el consulat anglès a Algesires, on va obtenir, gràcies a la relació amb Darling, la documentació necessària per no ser retornat en cas d’escapar-se i arribar a Gibraltar’. ‘Va protagonitzar una de les fugues més sonades de l’època: de nit i nedant, duent a sobre únicament el document d’identificació impermeabilitzat dins un preservatiu’, ha dit, ‘i amb la certesa que seria afusellat si l’atrapaven, atravessà els 8 quilòmetres que separen Punta Carnero de Gibraltar, tota una proesa’.
Seguidament fou enviat a Londres, on s’allistà a l’exèrcit britànic i participà en el desembarcament de Normandia i avançà amb les tropes aliades per França i Bèlgica. Un cop llicenciat de l’exèrcit britànic, va poder reprendre els estudis a Montpeller i es va diplomar en medicina el 1947. Amb l’amnistia de 1953 va poder tornar a casa i va exercir de metge a Breda i Palafrugell i al 1956 va obtenir la plaça de metge a Palamós gràcies a un error administratiu que no el reconegué com a exiliat.
A les acaballes del franquisme, va ser nomenat president de la delegació de l’Assemblea de Catalunya a Palamós i va participar en la reconstrucció d’Esquerra amb Heribert Barrera.
Vigo ha definit Dalmau com ‘un polític de conviccions inalterables, un home de principis i, al mateix temps, un home d’acció amb vocació de servei públic, independentista convençut, que sempre restà fidel al partit de la seva vida: Esquerra Republicana de Catalunya’.
