La Llei del cinema de Catalunya que impulsa el Govern estableix l'obligació de distribuir el mateix nombre de còpies doblades al català que al castellà, segons ha explicat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. En el document de bases de la nova llei, el Govern diu que són objectius estratègics 'garantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials i fomentar la distribució i exhibició de cinema en versió original subtitulada'. Amb aquesta intenció, la conselleria preveu aplicar un impost sobre el doblatge i, en el cas de les obres subtitulades, també exigirà el mateix nombre de films amb subtítols en català que en castellà.

En compliment d'un acord del pacte d'Entesa, la conselleria ha començat a treballar la futura Llei del cinema de Catalunya, que tot just compta amb les primeres bases, però es podria aprovar abans d'un any si aconsegueix el consens de les forces polítiques i del sector. L'objectiu de la llei és oferir un nou marc per a la creació, la producció, la distribució i la comercialització, així com els aspectes relacionats amb la formació i la preservació de les arts del cinema.   

Després d'una anàlisi del sector, que diagnostica un domini gairebé total de les 'majors' nord-americanes, que distribueixen els films doblats al castellà, el conseller defensa el dret dels catalans 'a triar l'idioma en què volen veure cinema'. Una possibilitat que es dóna en altres àmbits de la cultura, com ara la premsa, la ràdio, el teatre o la televisió, però és escassa en el setè art, on hi ha 'un forat negre' des de fa trenta anys, que no ha permès l'eixamplament de l'oferta, en opinió de Tresserras.  

Tot i això, el document planteja una aposta pel cinema en versió original, amb la intenció de 'respectar la integritat de les obres artístiques', segons Tresserras, i a la vegada 'familiaritzar els ciutadans en l'aprenentatge de noves llengües', com a condició indispensable 'per encarar la globalització'. Però a diferència del que passa ara, la subtitulació dels films també s'ha d'oferir tant en català com en castellà, 'perquè hi ha dues llengües oficials', afegeix el conseller.  

En cas que els distribuïdors optin pel doblatge, una opció poc habitual en altres països europeus i que els sortirà més cara, estaran obligats a equilibrar les còpies en català, a l'empara de l'article 28.3 de la Llei de política lingüística del 1998. Per al conseller, l'actual desequilibri de l'oferta representa un 'dèficit democràtic', afavorit per un mercat 'bloquejat' per les divisions espanyoles de les grans distribuïdores, com ara Warner Bros, Hispano Fox Film, Universal Pictures, The Walt Disney Company o Sony Pictures.        

Aquesta mesura s'implantarà de forma progressiva per facilitar a les companyies distribuïdores el trànsit cap a la nova situació. De manera que l'oferta en català sigui del 30% el primer any de vigència de la llei, mentre que el segon any arribi al 40% i ja estigui plenament equilibrada al cap de tres anys, quan la meitat de l'oferta haurà de ser en català. El document també aclareix que queden exemptes de l'obligació de doblatge les pel·lícules en versió original castellana i catalana.  

Després d'un any de redacció del document, en què la conselleria ha mantingut un diàleg amb els agents del sector cinematogràfic, les bases han de trobar consens dins del sector i amb les forces polítiques per convertir-se en un avantprojecte, preparat per afrontar el tràmit parlamentari. Un consens que el conseller espera aconseguir també amb la resta de forces polítiques, encara que afirma que les bases són 'una proposta del Govern'.  

Aprofitant el moment de canvi en el sector, propiciat per la disminució del públic i les actualitzacions tecnològiques que retenen els espectadors a casa, 'cal aprofitar l'ocasió per introduir la llibertat de tria', a parer de Tresserras, que considera el moment 'una oportunitat' per pal·liar un dèficit històric a les sales de cinema de Catalunya.